Papir mèdic de Londres

Infotaula documentPapir mèdic de Londres
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Temamedicina Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
UbicacióBiblioteca Britànica Modifica el valor a Wikidata

El papir mèdic de Londres és un antic papir egipci conservat actualment al Museu Britànic, a la ciutat de Londres a Anglaterra. És un dels textos mèdics més antics que s'han conservat.

Història i descripció

[modifica]

El manuscrit es data vers 1350 aC., a l'època de la divuitena dinastia. Se'n desconeix la història, ni com va ser descobert ni com va arribar a Europa. Es conservava a la Royal Institution of Great Britain fins que va ser donat el 1860 al Museu Britànic, on es conserva amb el número d'arxiu BM EA 10059. El papir va ser publicat i traduït per primera vegada l'any 1912 a Leipzig per Walter Wreszinski.[1][2]

El papir mesura aproximadament 2,10 metres de llarg i 17 cm d'alt. Està relativament mal conservat i se suposa que originalment faria uns 20 cm d'alt. Està escrit per les dues cares.

Contingut

[modifica]

Els escrits d'aquest papir són de tema mèdic i s'hi descriuen malalties, entre elles l'esquistosomosi. Conté 61 receptes, de les quals 25 es poden classificar com a veritables receptes mèdiques i la resta són de màgia.[3] Els temes mèdics que s'hi tracten són afeccions de la pell, afeccions oculars, sagnats[4] (predominantment amb la intenció de prevenir avortaments involuntaris a través de mètodes màgics) i cremades.[5]

El fet que el papir contingui cures per a les cremades i remeis per a la contaminació per cendra (quatre receptes parlen de l'efecte de la cendra en la pell, una altra indica com tractar l'aigua contaminada per cendra i una altra parla dels efectes de la pluja àcida) ha fet pensar als estudiosos que el papir està relacionat amb les conseqüències de la erupció volcànica de Santorini de l'Edat del Bronze, també coneguda com l'erupció minoica,[5] datada cap a l'any 1628–1629 aC.[6][7][8]

Una altra secció interessant conté encanteris en altres llengües (semític nord-occidental i potser minoic). Moltes seccions tenen paral·lels amb les del Papir Ebers.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Wreszinski, 1912.
  2. ↑ Steiner, Richard C. «Northwest Semitic Incantations in an Egyptian Medical Papyrus of the Fourteenth Century B.C.E. (dedicated to the memory of Klaus Baer)». Journal of Near Eastern Studies. University of Chicago Press, 51, 3, 7-1992, pàg. 191–200. DOI: 10.1086/373551. JSTOR: 545544.
  3. ↑ «The Oldest Medical Books in the World». World Research Foundation. «Excerpts taken from Magic and Medical Science in Ancient Egypt, by Paul Ghalioungui (1963)»
  4. ↑ Waraksa, Elizabeth A. Female Figurines from the Mut Precinct: Context and Ritual Function. Friburg / Göttingen: Academic Press Freiburg / Vandenhoeck & Ruprecht, 2009. ISBN 978-3-525-53456-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Trevisanato, Siro Igino «Treatments for burns in the London Medical Papyrus show the first seven biblical plagues of Egypt are coherent with Santorini’s volcanic fallout». Medical Hypotheses. Elsevier, 66, 1, 17-10-2005, pàg. 193–196. DOI: 10.1016/j.mehy.2005.08.052.
  6. ↑ Friedrich, Walter L.; Kromer, Bernd; Friedrich, Michael; Heinemeier, Jan; Pfeiffer, Tom; Talamo, Sahra «Santorini Eruption Radiocarbon Dated to 1627-1600 B.C.». Science. American Association for the Advancement of Science, 312, 5773, 28-04-2006, pàg. 548. DOI: 10.1126/science.1125087. PMID: 16645088.
  7. ↑ Baillie, M.G.L. (setembre 1989). "Irish Tree Rings and an Event in 1628 BC" a Proceedings of the Third International Congress. 3: "Chronology": 160–166, London: The Thera Foundation 
  8. ↑ Grudd, Håkan; Briffa, Keith R.; Gunnarson, Björn E.; Linderholm, Hans W. «Swedish tree rings provide new evidence in support of a major, widespread environmental disruption in 1628 BC». Geophysical Research Letters. American Geophysical Union & John Wiley & Sons, 27, 18, 9-2000, pàg. 2957–2960. Bibcode: 2000GeoRL..27.2957G. DOI: 10.1029/1999GL010852.

Bibliografia

[modifica]
  • Wreszinski, Walter. De Londoner medizinische Papyros (brit. Museum Nr. 10 059) und der Papyrus Hearst in Transkription, Übersetzung und Kommentar (en alemany). Leipzig: J.C. Hinrichsche Buchhandlung, 1912. 
  • Quirke, Stephen (ed.). «A caution on reading the Ancient Egyptian writings on health». Digital Egypt for Universities. University College London, 2002. [Consulta: febrer 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir mèdic de Londres