Model TCP/IP per capes |
---|
Xarxes informàtiques |
Un paquet IPv6 és l'entitat de missatge més petita que s'intercanvia mitjançant el protocol d'Internet versió 6 (IPv6). Els paquets consisteixen en informació de control per a l'adreçament i l'encaminament i una càrrega útil de dades d'usuari. La informació de control dels paquets IPv6 es subdivideix en una capçalera fixa obligatòria i capçaleres d'extensió opcionals. La càrrega útil d'un paquet IPv6 és normalment un datagrama o un segment del protocol de capa de transport de nivell superior, però pot ser dades per a una capa d'Internet (per exemple, ICMPv6) o una capa d'enllaç (per exemple, OSPF).[1]
Els paquets IPv6 es transmeten normalment a través de la capa d'enllaç (és a dir, a través d' Ethernet o Wi-Fi), que encapsula cada paquet en una trama. Els paquets també es poden transportar mitjançant un protocol de túnel de capa superior, com ara IPv4 quan s'utilitzen tecnologies de transició 6to4 o Teredo.[2]
A diferència d'IPv4, els encaminadors no fragmenten paquets IPv6 més grans que la unitat de transmissió màxima (MTU), és responsabilitat exclusiva del node d'origen. IPv6 exigeix un MTU mínim de 1.280 octets, però es recomana als amfitrions que utilitzin Path MTU Discovery per aprofitar les MTU superiors al mínim.[3]
Des del juliol de 2017, l'Internet Assigned Numbers Authority (IANA) és responsable de registrar tots els paràmetres IPv6 que s'utilitzen a les capçaleres de paquets IPv6.[4]
La capçalera fixa inicia un paquet IPv6 i té una mida de 40 octets (320 bits). Els bytes dels camps de diversos bytes estan en l'ordre de bytes de xarxa.
Per tal d'augmentar el rendiment, i com que la tecnologia actual de la capa d'enllaç i els protocols de la capa de transport s'assumeixen que proporcionen suficient detecció d'errors, [9] la capçalera no té una suma de verificació per protegir-la.
Les capçaleres IPv6 fixes i opcionals van seguides per la càrrega útil de la capa superior, les dades proporcionades per la capa de transport, per exemple un segment TCP o un datagrama UDP. El camp Next Header de l'última capçalera IPv6 indica quin tipus de càrrega útil conté aquest paquet.
A diferència d'IPv4, els encaminadors IPv6 mai fragmenten els paquets IPv6. Els paquets que superen la mida de la unitat de transmissió màxima (MTU) de l'enllaç de destinació s'eliminen i aquesta condició es senyalitza amb un missatge ICMPv6 de paquet massa gran al node d'origen, de manera similar al mètode IPv4 quan s'estableix el bit No fragmentar. S'espera que els nodes finals d'IPv6 realitzin el descobriment de la ruta MTU per determinar la mida màxima dels paquets per enviar i s'espera que el protocol de la capa superior limite la mida de la càrrega útil. Si el protocol de la capa superior no pot fer-ho, l'amfitrió que envia pot utilitzar la capçalera de l'extensió del fragment.
Qualsevol capa d'enllaç de dades que transporti dades IPv6 ha de ser capaç de transmetre un paquet IP que contingui fins a 1.280 bytes, de manera que el punt final d'enviament pot limitar els seus paquets a 1.280 bytes i evitar qualsevol necessitat de fragmentació o descobriment de la ruta MTU.