Paradoxa

Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.[1] Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, se'n troben en gairebé qualsevol branca de la ciència. A més, és un recurs retòric on es presenten dos conceptes antagònics en la mateix frase.[2]

El terme deriva de l'adjectiu del grec antic παράδοξος parádoxos «inesperat, increïble, singular, meravellós, paradoxal»,[3] un mot compost format pel prefix para, que significa 'al costat de, a part de' més l'arrel doxa, 'opinió, bon judici, parer'.[3][4]

Dibuix de Robert Boyle: un flascó que s'omple ell mateix, tot i que el moviment perpetu no existeix

Les paradoxes ocupen un paper central en l'ètica, sota la forma de dilemes. Es presenten dues opcions que, ben argumentades, poden ser considerades justes per la moral. La persona ha de triar una de les dues –no pot pas no triar– i així ha prioritzar un valor sobre un altre.[5]

Es difereix de la mera contradicció: «Tots som iguals, però uns més iguals que altres» i de les qüestions sense resposta quan s'aplica una cronologia linear a un fenomen circular com la qüestió de «L'ou o la gallina?».

La paradoxa del mentider[1] i altres paradoxes similars ja es van estudiar des de l'edat antiga. A l'edat mitjana eren conegudes com a insolubilia.[6][7] Aquesta paradoxa és un dels primers casos de paradoxa autoreferent. De fet, entre els temes recurrents en les paradoxes es troba l'autoreferència directa i indirecta, la infinitud, definicions circulars i confusió de nivells de raonament, encara que no totes les paradoxes són de tipus autoreferent.[8]

En filosofia moral una paradoxa juga un rol particularment important en debats sobre ètica. Per exemple, una admonició ètica a "estimar el teu veí" no sols es troba en contrast, sinó també en contradicció, amb un veí armat que intenta assassinar: d'ocórrer, llavors, un no és capaç d'estimar-lo. No obstant això, atacar o reprimir el veí agressor no és generalment considerat estimar. Això pot ser denominat un dilema ètic.[9] Un altre exemple n'és el conflicte entre el mandat de no robar i la responsabilitat personal d'alimentar la família, la qual, sota determinades circumstàncies, no pot ser mantinguda sense diners robats.

No totes les paradoxes són iguals. Per exemple, la paradoxa de l'aniversari[10] pot ser definida millor com una sorpresa que com una contradicció lògica, mentre que la resolució de la paradoxa de Curry és encara un tema important de debat.[11]

Exemples

[modifica]

Economia

[modifica]

Epistemologia

[modifica]

Física

[modifica]

Llengua i literatura

[modifica]

Lògica

[modifica]

Matemàtica

[modifica]

Psicològia

[modifica]
  • «Has de ser més espontani»[17]

Teologia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Paradoxa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «paradoxa». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 11 desembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «παράδοξος». A: Diccionari manual grec clàssic-català (en grec antic, català). Barcelona: Larousse, 2011, p. 157, 450. ISBN 978-84-7153-909-0. 
  4. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «paradoxa». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 678. ISBN 9788441225169. 
  5. ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 9 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  6. ↑ Gabbay, D.M.; Woods, J. Mediaeval and Renaissance Logic. Elsevier Science, 2008, p. 580 (ISSN). ISBN 978-0-08-056085-4. 
  7. ↑ Lax, G.; Le Fevre, Hemon; La Roche, Jean. Insolubilia magistri Gasparis lax aragonensis de sarinyena nouiter impressa & per ipsum correcta. Hemon Le Fevre, 1512. 
  8. ↑ Slagle, J. The Epistemological Skyhook: Determinism, Naturalism, and Self-Defeat. Taylor & Francis, 2016, p. 61 (Routledge Studies in Contemporary Philosophy). ISBN 978-1-317-23007-6. 
  9. ↑ Dougherty, M.V.. Moral Dilemmas in Medieval Thought: From Gratian to Aquinas. Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-1-139-50143-9. 
  10. ↑ Rifà, J. Seguretat computacional (en castellà). Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, p. 80 (Materials (Universitat Autònoma de Barcelona)). ISBN 978-84-490-0464-3. 
  11. ↑ Cook, R.T.. Paradoxes (en castellà). Polity Press, 2013, p. 55 (Key Concepts in Philosophy). ISBN 978-0-7456-6551-1. 
  12. ↑ Wesson, Paul S. «Olbers's paradox and the spectral intensity of the extragalactic background light» (en anglès). The Astrophysical Journal, 367, 2-1991, pàg. 399. DOI: 10.1086/169638. ISSN: 0004-637X.
  13. ↑ «Menys és més». Museu del Disseny de Barcelona, 31-05-2021. [Consulta: 11 desembre 2022].
  14. ↑ Vilanova i Vila, Esteve «La paradoxa del mentider». El Punt Avui, 25-04-2018, pàg. 12.
  15. ↑ «Teoria dels tipus lògics». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. Wikisofia, s.d. [Consulta: 11 desembre 2022].
  16. ↑ Casals, Quim Frigola. «Arribem a l’infinit - L'Hotel Infinit de Hilbert». Ciència Oberta. Associació de Divulgació Científica Ciència Oberta, 09-08-2020. [Consulta: 11 desembre 2022].
  17. ↑ Gibson-, Padraic «The Paradox of Forced Spontaneity» (en anglès). Psychology Today, 21-06-2022.
  18. ↑ Bauke-Ruegg, Jan. Die Allmacht Gottes Systematisch-theologische Erwägungen zwischen Metaphysik, Postmoderne und Poesie [L'omnipotència de Déu: consideracions teològiques sistemàtiques entre metafísica, postmodernisme i poesia]. Reprint 2013, 1998. ISBN 978-3-11-080026-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paradoxa