Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Mecklenburg - Pomerània Occidental | ||||
Districte rural | Ludwigslust-Parchim | ||||
Capital de | Ludwigslust-Parchim (2011–) | ||||
Població humana | |||||
Població | 18.278 (2022) (146,43 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 124,82 km² | ||||
Altitud | 50 m | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1210 (Gregorià) | ||||
Organització política | |||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 19370 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 03871 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | parchim.de |
Parchim és una ciutat a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental[1] a la riba del riu Elde. Des del 4 de setembre de 2011 va esdevenir la capital del districte de Ludwigslust-Parchim, una fusió dels districtes de Parchim i Ludwigslust.
A la fi del 2013 tenia 17.129 habitants,[2] una pèrdua de 2.919 en 13 anys, el 2000 encara eren 20.048. Era la seu administrativa del districte homònim, i el 4 de setembre de 2011 va esdevenir la capital del nou districte Ludwigslust-Parchim, resultat d'una reforma administrativa esdevinguda necessària a causa de la contínua despoblació.
El primer esment escrit data del 1170 en una carta de l'emperador Frederic I. El 1225/26 Parchim va obtenir els drets de ciutat. El 1240, el senyor Pribislau I va crear una ciutat nova Neustadt, a la riba dreta de l'Elde que el 1282 va fusionar amb Parchim. De 1238 a 1248 va ser la residència de la senyoria Parchim-Richenberg. De 1289 al 1310 la ciutat va ser fortificada amb muralles, de les quals subsisteix una part, i fora de la ciutat es va construir un landwehr, per a protegir les terres de conreu i marcar la frontera del territori.
Vers 1530 va arribar la reforma protestant i els frares franciscans van abandonar la ciutat. El 1586 i el 1612 la ciutat va patir un gran incendi. La Guerra dels Trenta Anys va ser la catàstrofe següent i entre 1637 o 1639 les tropes de la Lliga catòlica van fer estralls amb vehemència. El 1648 només quedaven uns 1.300 habitants dels ± 5.000 de l'inici del segle. A poc a poc la ciutat va recobrar-se i el 1789 tenia 4.000 habitants, dels quals una important colònia jueua.
Excepte els serveis i les pimes de proximitat, només queda una gran indústria, una fàbrica de forns. Un projecte de crear un centre de transport i de logística a l'entorn de l'antic aeroport militar i transformat per a usos civils, tot i la seva capacitat de rebre avions de gran càrrega i les seves connexions amb autopista i ferrocarril, té dificultats per a engegar-se de debò. En l'actualitat, l'aeroport s'utilitza principalment com centre de formació als oficis aeroportuaris i aeronàutics.[3]