Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 setembre 1989 ![]() Seül (Corea del Sud) ![]() |
Formació | Universitat Dankook Kyunggi High School (en) ![]() ![]() |
Alçada | 183 cm ![]() |
Pes | 74 kg ![]() |
Activitat | |
Ocupació | nedador ![]() |
Nacionalitat esportiva | Corea del Sud ![]() |
Esport | natació ![]() |
Participà en | |
2016 | natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 |
2014 | Jocs Asiàtics de 2014 |
28 juliol 2012 | Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - 400 m lliures masculins (medalla d'argent olímpica) |
2010 | Jocs Asiàtics de 2010 |
10 agost 2008 | Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - 200 metres lliures masculins (medalla d'argent olímpica) |
9 agost 2008 | Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - 400 metres lliures masculins (medalla d'or olímpica) |
2006 | Jocs Asiàtics de 2006 |
2004 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Representa: ![]() | |||
Natació | |||
Jocs Olímpics ![]() | |||
![]() |
Pequín 2008 | 400 metres lliures | |
![]() |
Pequín 2008 | 200 metres lliures | |
![]() |
Londres 2012 | 200 metres lliures | |
![]() |
Londres 2012 | 400 metres lliures | |
Campionat del Món de natació | |||
![]() |
Melbourne 2007 | 400 metres lliure | |
![]() |
Xangai 2011 | 400 metres lliure | |
![]() |
Melbourne 2007 | 200 metres lliure | |
Campionat del Món de natació en piscina curta | |||
![]() |
Windsor 2016 | 200 metres lliure | |
![]() |
Windsor 2016 | 400 metres lliure | |
![]() |
Windsor 2016 | 1.500 metres lliure | |
![]() |
Xangai 2016 | 400 metres lliure | |
![]() |
Xangai 2016 | 1.500 metres lliure | |
Campionats de Natació Pan Pacific | |||
![]() |
Victòria 2006 | 400 metres lliure | |
![]() |
Victòria 2006 | 1.500 metres lliure | |
![]() |
Irvine 2010 | 400 metres lliure | |
![]() |
Gold Coast 2014 | 400 metres lliure | |
![]() |
Victòria 2006 | 200 metres lliure | |
![]() |
Irvine 2010 | 200 metres lliure |
Park Tae-hwan (Seül, 27 de setembre de 1989) (coreà: 박태환; hanja: 朴泰桓) és un nedador sud-coreà, ja retirat, especialista en estil lliure. És conegut amb el sobrenom de Marine Boy.[1][2] En el seu palmarès destaquen quatre medalles olímpiques, cinc títols mundials i 20 medalles als Jocs Asiàtics. Va guanyar una medalla d'or en els 400 metres lliures i una plata en els 200 metres lliures als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008. També va guanyar dues medalles de plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 en els 200 i 400 metres lliures.[3] Fou el primer nedador asiàtic que guanyà una medalla d'or en els 400 metres lliures masculí, i el primer nedador sud-coreà que guanyà una medalla olímpica en natació. També posseeix 3 rècords asiàtics, tots en estil lliure.
Va néixer a Seül, Corea del Sud, el 27 de setembre de 1989, en el sí d'una família de classe mitjana. El seu pare és saxofonista i la seva mare ballarina. Té una germana gran, Park In-mi.[4]
Park va començar a nedar als 5 anys, quan el seu metge li va suggerir que seria bo per al seu asma. Va començar a competir als 7 anys, guanyant diverses medalles en competicions júnior.[5] Aquest primer èxit el va portar a la selecció nacional el 2003. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2004, la seva primera competició internacional, Park sols tenia 14 anys i era l'atleta més jove de l'equip de Corea del Sud.[6]
El seu ídol esportiu és el nedador Ian Thorpe.[7][8] Va estudiar a la Universitat Dankook, on es va graduar el febrer de 2012 en educació física.[9]
El 2012 va publicar una autobiografia 박태환: Freestyle Hero.[10]
És un dels millors nedadors d'estil lliure masculins d'Àsia. Va ser escollit l'esportista més valuós dels Jocs Asiàtics de 2006, disputats a Qatar, on va guanyar set medalles, tres d'elles d'or. El 2006 va ser votat com a Nedador de l'any del Pacific Rim de Swimming World.
Park es va veure implicat en un escàndol d'esteroides quan el 27 de gener de 2015 es va confirmar que havia donat positiu en un control antidopatge. El seu metge, que posteriorment va afirmar que desconeixia les regulacions, li havia administrat Nebido, un esteroide anabòlic relativament nou.[11] A mitjans d'agost de 2016, el tribunal d'apel·lació de Seül va declarar que el metge que li havia administrat l'esteroide era culpable d'incompliment del codi mèdic. El metge va ser multat amb 10.000 dòlars per l'incident i Park fou sancionat amb 18 mesos sense poder competir per part la FINA.[12][13]