Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

(cs) Komunistická strana Čech a Moravy
Dades
Nom curt	KSČM
Tipus	partit polític
Ideologia	comunisme
Alineació política	esquerra radical
Forma jurídica	politická strana, politické hnutí ^(mul)
Història
Reemplaça	Partit Comunista de Txecoslovàquia
Creació	1989
Activitat
Membre de	Partit de l'Esquerra Europea
Membres	31.456 (2020)
Governança corporativa
Seu	Politických vězňů 9, Praga
Presidència	Katerina Konecna (2021–)
Parlament Europeu	1 / 21
Diputats regionals	13 / 675
Regidors	466 / 62.300
Altres
Color
Número de telèfon	[phone]
Lloc web	kscm.cz

El Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (txec Komunistická Strana Čech a Moravy, KSČM) és un partit polític comunista de la República Txeca. A nivell europeu, forma part dels No Inscrits.

A diferència d'altres partits comunistes europeus el seu símbol és la cirera, car els successius governs han prohibit qualsevol simbologia de l'època comunista (el falç i el martell, l'estrella vermella; per exemple Heineken no pot comercialitzar els seus productes amb l'estrella vermella). El logotip prové de la cançó Le Temps des cerises, una cançó revolucionària associada a la Comuna de París.^[1] També s'han negat a canviar de nom, a diferència dels partits comunistes de països veïns.^[2]

Durant les primeres dècades posteriors a la Revolució de vellut, el partit va mantenir representació a les institucions txeques, erigint-se com una de les organitzacions comunistes europees amb major implantació i militància, però va anar perdent suport progressivament fins a la sortida del Parlament i una reducció considerable tant a nivell regional (de 182 diputats en el seu màxim de 2012, als 13 de 2020) com local (de 5.837 regidors del màxim de 1994 als 466 de 2022).

Història

El partit fou creat el 1989, després d'un congrés extraordinari del Partit Comunista de Txecoslovàquia que va decidir fundar un partit específic per als territoris de Bohemía i Moravia, regions que es convertirien en la República Txeca. En 1990, el Partit Comunista de Txecoslovàquia es va tornar una federació de dos partits creats després de la seva separació: el KSČM i el Partit Comunista d'Eslovàquia. Aquesta federació es trenca en 1992.^[3]

Després del II Congrés, fruit dels canvis ideològics cap a un socialisme democràtic, diversos grups se separen del KSČM, els quals formarien més endavant el Partit del Socialisme Democràtic, actual l'Esquerra. En 1993, després de forts debats interns, és expulsada la plataforma "Pel Socialisme", els quals formarien el Partit dels Comunistes de Txecoslovàquia, actualment aquesta petita formació va reprendre el nom del Partit Comunista de Txecoslovàquia liderat per Miroslav Štěpán.^[3]

Al maig de 2004, és adoptat pel VI Congrés el nou programa del KSČM, titulat Esperança per a la República Txeca (Naděje pro Českou Republiku).

El 12 d'octubre de 2006 l'organització juvenil del partit, la Unió Comunista de la Joventut (Komunistický svaz mládeže, KSM) liderat per Milan Krajča va ser il·legalitzada pel ministeri de l'Interior de la República Txeca. Poc temps després es va tractar també d'il·legalitzar el KSČM,^[4] però al final la proposta en el senat txec no va prosperar. Els dies 17 i 18 de maig del 2008 es va portar a terme el VII Congrés del KSČM a Hradec Králové.

Després de les eleccions regionals de 2012, va començar a participar en coalicions amb el Partit Socialdemòcrata, formant part de la coalició governant en 10 de les 13 regions.^[5] De 2018 a 2021, el KSČM va oferir suport parlamentari al segon gabinet d'Andrej Babiš.^[6]

Després del mal rendiment del partit a les eleccions legislatives del 2021, en què el KSČM no va assolir el llindar de vot del 5% i va ser exclòs de la representació al parlament per primera vegada en la seva història, Filip va dimitir com a líder del partit. El 23 d'octubre, la diputada al Parlament Europeu Kateřina Konečná va ser escollida nova líder.^[7]

A inicis del 2024 van presentar la coalició transversal PROU!, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions europees de juny i evitar un altre desastre com a les legislatives de 2021.^[8] A més del KSČM, hi formen part el partit històric Partit Nacional Social Txec i els Demòcrates Units (SD-SN). Finalment, van aconseguir mantenir la representació amb un eurodiputat, de dos obtinguts per l'aliança, amb 283,935 vots i prop del 7%, millorant les dades de les anteriors eleccions europees. Posteriorment, la coalició va decidir rebutjar entrar al grup de l'Esquerra i passar als No Inscrits, assenyalant que la seva intenció inicial era formar part d'un nou grup liderat per Sahra Wagenknecht, però que al no ser possible i no estar d'acord amb certs criteris polítics de GUE-NGL, com el suport al Pacte Verd Europeu, la migració, la manca d'èmfasi en la política de pau, així com l'enduriment en la lleialtat de vot en el propi grup, apostaven per passar al mixt.^[9]

Resultats Electorals

Eleccions legislatives

Cambra dels Diputats
Any	Lider	Vots	%	Escons	±	Lloc	Govern
1990	Jiří Machalík	954,690	13.2	33 / 200	Nou	2n	Oposició
1992	Jiří Svoboda	909,490	14.0[a]	35 / 200	2	2n	Oposició
1996	Miroslav Grebeníček	626,136	10.3	22 / 200	13	3r	Oposició
1998		658,550	11.0	24 / 200	2	3r	Oposició
2002		882,653	18.5	41 / 200	17	3r	Oposició
2006	Vojtěch Filip	685,328	12.8	26 / 200	15	3r	Oposició
2010		589,765	11.3	26 / 200	=	4t	Oposició
2013		741,044	14.9	33 / 200	7	3r	Oposició
2017		393,100	7.8	15 / 200	18	5è	Suport
2021		193,817	3.6	0 / 200	15	7è	Extra-parlamentari

Notes

1. En 1992, el KSČM participa en el Bloc d'Esquerres, aliança electoral progressista.^[10]

Eleccions europees

Parlament Europeu
Any	Vots	%	Escons	±	Grup
2004	472,862	20.3	6 / 24	Nou	GUE-NGL
2009	334,577	14.2	4 / 22	2
2014	166,478	11.0	3 / 21	1
2019	164,624	6.9	1 / 21	2
2024	Dins la coalició PROU!		1 / 21	=	NI

Consells regionals

Any	Vots	%	Escons	±	Lloc
2000	496,688	21.1	161 / 675	Nou	3r
2004	416,807	19.7	157 / 675		2n
2008	438,024	15.0	114 / 675		3r
2012	538,953	20.4	182 / 675		2n
2016	267,047	10.6	86 / 675		3r
2020	131,770	4.8	13 / 675		9è

Consells locals

Any	Vots	%	Escons
1994	17,413,545	13.6	5.837 / 62.160
1998	10,703,975	13.7	5.748 / 62.920
2002	11 696 976	14.5	5.702 / 62.494
2006	11,730,243	10.8	4.268 / 62.426
2010	8,628,685	9.6	3.189 / 62.178
2014	7,730,503	7.8	2.510 / 62.300
2018	5,416,907	4.9	1.426 / 62.300
2022			466 / 62.300

Enllaços externs

• Pàgina Oficial del KSČM (txec)
• Unió Comunista de la Joventut (KSM) (txec)
• KSČM TV Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine. (txec)

Referències

1. «Kdo jsme | Komunistická strana Čech a Moravy», 14-11-2019. Arxivat de l'original el 2019-11-14. [Consulta: 6 setembre 2023].
2. «Grupo de senadores checos quieren prohibir el comunismo» (en castellà), 09-02-2005. [Consulta: 6 setembre 2023].
3. The communist successor parties of Central and Eastern Europe. Armonk, NY: M.E. Sharpe, 2002. ISBN 978-0-7656-0986-1. 
4. ČTK, iDNES cz. «Komunisté ve světě nás nedají, říká o hrozbě rozpuštění šéf KSČM» (en txec), 01-11-2008. [Consulta: 6 setembre 2023].
5. «ČSSD to rule along with Communists in 10 of 13 Czech regions | Prague Monitor», 15-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-15. [Consulta: 6 setembre 2023].
6. Kolář, Petr. «ČSSD v referendu schválila vládu s ANO. Babiš však ještě nemá vyhráno» (en txec), 15-06-2018. [Consulta: 6 setembre 2023].
7. «Novou šéfkou KSČM se stala Konečná. Vyhrála s velkou převahou - Novinky» (en txec). [Consulta: 6 setembre 2023].
8. «Komunisté půjdou do evropských voleb v koalici Stačilo! | ČeskéNoviny.cz» (en txec). [Consulta: 10 març 2024].
9. Roun, Roman. «KSČM» (en txec), 09-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
10. Bozóki i Ishiyama, 2002, p. 146.