Un pas de deux o també pas à deux (en català, "Pas de dos") en dansa és un duet de dos ballarins. Actualment, els coreògrafs contemporanis parlen sovint de "duo" en lloc de pas de deux, quedant aquest terme, per tradició, més restringit usualment a la dansa clàssica i al ballet neoclàssic. També existeix, tot i ser menys habitual, el pas à trois, amb tres persones.
Al ballet més tradicional, amb una forta dependència de la música, consisteix en una entrée (entrada de la parella), adagio, dues variacions (una per a cada ballarí), i una coda. També és conegut com a grand pas de deux ("gran Pas de deux").
Hereu de la entrée del ballet, el pas de deux apareix a mitjans del segle xviii durant el ballet d'acció i serà desenvolupat completament durant el segle xix, en el ballet romàntic. Simbolitza l'amor d'una parella. Marius Petipa li va proporcionar una estructura fixa composta d'un adagio, una variació masculina, una variació femenina i d'una coda.
En el pas de deux poden executar-se una gran varietat de figures en parella, per exemple: