Pascal Lainé

Pascal Lainé

Biografia
Naixement	10 maig 1942 (82 anys) Anet (França)
Formació	Escola Normal Superior de Fontenay-Saint-Cloud
Activitat
Ocupació	escriptor, catedràtic, assagista, dramaturg, novel·lista, actor, professor d'universitat, guionista, dramaturg
Obra
Obres destacables (1974) La Dentellière ^(en)
Premis
(13 juliol 1993)  Cavaller de la Legió d'Honor (1974)  premi Goncourt, per l'obra La Dentellière ^(en) (1971)  premi Médicis  Premi Jean Le Duc

Pascal Lainé (Anet 1942) és un escriptor i guionista francès, Premi Goncourt de l'any 1974 per la seva novel·la La Dentellière.

Biografia

Pascal Lainé va néixer el 10 de maig de 1942 a Anet, Eure-et-Loir (França), on els seus pares s'havien instal·lat durant la guerra. Va estudiar a L'Escola Normal Superior de Fontenay-Saint Cloud (1962) i ha fet de professor universitari de Filosofia.^[1]

Obres

• 1967 : B comme Barabbas
• 1971: L'Irrévolution
• 1974: La Dentellière. L'any que va rebre el Premi Goncourt va vendre 350.000 exemplars en l'edició normal i 500.000 en l'edició de France Loisirs.^[2]
• 1974: La Femme et ses images
• 1978: Si on partait
• 1979: L'Eau du miroir i Tendres Cousines
• 1982: Terres des ombres
• 1984: Le Dîner d'adieu
• 1985: Trois petits meurtres et puis s'en va
• 1986: i Jeanne du bon plaisir ou Les hasards de la fidélité
• 1987: L'assassin est une légende
• 1988: Les Petites Égarées
• 1989: Plutôt deux fois qu’une
• 1990: Monsieur vous oubliez votre cadavre
• 1992: Dialogues du désir
• 1993: L'Incertaine
• 1994: Collision fatale i La semaine anglaise
• 1994: Les enquêtes de l'inspecteur Lester
• 1996: Fleur de pavé
• 1997: Le Commerce des apparences
• 1998: Capitaine Bringuier (teatre) i Il n'est rien passé
• 2000: Sacré Goncourt !, À croquer, i Quatre femmes
• 2001: Derniers jours avant fermeture
• 2002: Votre libre de la semaine
• 2003: La Presque Reine i Stupéfiantes lucarnes
• 2004: La légende vrai d'Evita
• 2005: Le Mystère de la Tour Eiffel i Traité de nudité (assaig)
• 2006: Un clou chasse l'autre ou La vie d'artiste i L'Instant amoureux)
• 2008: Maman, quand je serai grand je veux être patron du CAC 40 (assaig) i Nude Attitude, llibre sobre el naturisme.

Adaptacions al cinema i a la TV

• 1976: La Dentellière va ser adaptada al cinema pel director Claude Goretta i protagonitzada entre altres per Isabelle Hupert.^[3][4]
• 1976: Le jardin des supplices del director Christian Gion i protagonitzada entre altres per Jean-Claude Carrière
• 1980: Tendres Cousines, que amb el mateix títol va ser adaptada al cinema per David Hamilton.^[5]
• 1995: Les vacances de l'inspecteur Lester, dirigida per Alain Wermus^[5]
• 2005: La légende vrai de la Tour Eiffel, dirigida per Simon Brook^[5]
• 2014. Dommages collatéraux, dirigida per Michel Favart^[5]

Premis

• 1971: Premi Médicis per la seva segona novel·la L'Irrévolution
• 1974: Premi Goncourt per La Dentellière
• 1977: Premi Jean Leduc de l'Académie Française per La Dentellière^[6]  

Referències

1. Lamy, Jean-Claude «Pascal lainé, dans l'ombre du Goncourt» (en francès). Le Figaro, 24-07-2008.
2. Frey, Pascal «Pascal Lainé» (en francès). L'express, 1 0ctubre 1997.
3. Es va emetre per primer cop a TV3 el 10 de gener de 2000.
4. «La dentellière». CCMA. [Consulta: juliol 2020].
5. «Laine Pascal Lainé» (en anglès). Imdb. [Consulta: juliol 2020].^{[Enllaç no actiu]}
6. «Pascal Lainé» (en francès). Académie Française. [Consulta: juliol 2020].^{[Enllaç no actiu]}