Pascual Jordan

Pascual Jordan

Biografia
Naixement	(de) Ernst Pascual Jordan 18 octubre 1902 Hannover (Imperi Alemany)
Mort	31 juliol 1980 (77 anys) Hamburg (Alemanya)
Sepultura	Cementiri d'Ohlsdorf, E9 (259-260) ^53° 36′ 59″ N, 10° 02′ 18″ E / 53.616353°N,10.038386°E / 53.616353; 10.038386
Membre del Bundestag
15 octubre 1957 – 15 octubre 1961 Legislatura: tercera legislatura del Bundestag Electe a: eleccions federals alemanyes de 1957
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Göttingen (1922–1925) Universitat de Hannover (1921–1922)
Tesi acadèmica	Zur Theorie der Quantenstrahlung  (1925 )
Director de tesi	Max Born
Activitat
Camp de treball	Física teòrica
Lloc de treball	Rostock Bonn
Ocupació	físic, professor d'universitat, escriptor de no-ficció, acadèmic, polític, matemàtic
Ocupador	Universitat d'Hamburg (1947–1971) Universitat Humboldt de Berlín (1944–1945) Luftwaffe (1939–1944) Universitat de Rostock (1929–1939)
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–) Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya
Membre de	Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Comunitat d’emergència evangèlica a Alemanya Sturmabteilung
Nom de ploma	Ernst Domeier
Carrera militar
Branca militar	Luftwaffe
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables àlgebra de Jordan Aplicació de Jordan Marcs d'Einstein i Jordan Teoria de Jordan-Brans-Dicke transformació de Jordan-Wigner
Estudiant doctoral	Jürgen Ehlers, Remo Ruffini, Engelbert Schücking, Wolfgang Kundt, Wolf Beiglböck, Klaus Bichteler, Bernd Schmidt, Ulrich Sinogowitz, Günther Wilbrandt, Manfred Trümper i Wolfgang Budich
Família
Pare	Ernst Jordan
Premis
(1955)  Medalla Carl Friedrich Gauss (1942)  Medalla Max Planck (1937)  Premi Ackermann-Teubner

Pascual Jordan (Hannover, 18 d'octubre de 1902 - Hamburg, 31 de juliol de 1980) fou un físic teòric i matemàtic que va fer contribucions significatives a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps. Va contribuir molt a la forma matemàtica de la mecànica matricial, i va desenvolupar relacions canòniques d'anticommutació per a fermions. L'àlgebra de Jordan és emprada en l'estudi de les fundacions matemàtiques i conceptuals de la teoria quàntica, i ha trobat altres aplicacions matemàtiques.^[1]

Biografia

Ernst Pasqual Jordan és fill del pintor Ernst Pasqual Jordan.^[2] El seu nom deriva del seu avantpassat Pascual Jorda, que es va establir a Hannover després de les guerres de coalició.

Jordan es va matricular a la Universitat Tècnica de Hannover el 1921 on va estudiar una barreja eclèctica de zoologia, matemàtiques, i física. El 1923 es va traslladar a Göttingen Universitat, llavors la meca en matemàtiques i ciències físiques, on esdevenia ajudant primer del matemàtic Richard Courant i després del físic Max Born. Juntament amb Max Born i Werner Heisenberg, Jordan fou coautor d'una sèrie important de papers en mecànica quàntica,^[3] abans de canviar el seu focus cap a la cosmologia abans de la Segona Guerra Mundial.

Jordan va enginyar un tipus d'àlgebres no-associatives, anomenades avui en dia àlgebres de Jordan en el seu honor, en un intent de crear una àlgebra d'observables per a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps. Avui en dia, les àlgebres de von Neumann també són emprades per aquest propòsit. Les àlgebres de Jordan han estat aplicades en geometria projectiva, teoria de nombres, anàlisi complexa, optimització, i molts altres camps de matemàtiques pures i aplicades, i continuen sent utilitzades dins l'estudi matemàtic i conceptual subjacent a la teoria quàntica.

El 1933, Jordan es va unir al partit Nazi, com Philipp Lenard i Johannes Stark, tot i que va continuar defensant Einstein i altres científics jueus.^[4] Jordan es va allistar a la Luftwaffe el 1939, treballant com a meteoròleg al centre de coets de Peenemünde. Durant la guerra va intentar fer interessar el partit Nazi en diversos avenços armamentístics però els seus suggeriments van ser ignorats perquè va ser considerat com una persona "políticament no fiable", probablement a causa de les seves associacions passades amb científics jueus (en particular: Richard Courant, Max Born i Wolfgang Pauli) i amb l'anomenada "física jueva".

Treballs seleccionats

• Born, M.; Jordan, P. «Zur Quantenmechanik». Zeitschrift für Physik, 34, 1, 1925, pàg. 858. Bibcode: 1925ZPhy...34..858B. DOI: 10.1007/BF01328531.Bibcode:1925ZPhy...34..858B. doi:10.1007/BF01328531. 
• Born, M.; Heisenberg, W.; Jordan, P. «Zur Quantenmechanik. II». Zeitschrift für Physik, 35, 8–9, 1926, pàg. 557. Bibcode: 1926ZPhy...35..557B. DOI: 10.1007/BF01379806.Bibcode:1926ZPhy...35..557B. doi:10.1007/BF01379806. 
• Jordan, P.; von Neumann, J.; Wigner, E. «On an Algebraic Generalization of the Quantum Mechanical Formalism». Annals of Mathematics, 35, 1, 1934, pàg. 29–64. DOI: 10.2307/1968117. JSTOR: 1968117. Jordan, P.; von Neumann, J.; Wigner, E. «On an Algebraic Generalization of the Quantum Mechanical Formalism». Annals of Mathematics, 35, 1, 1934, pàg. 29–64. DOI: 10.2307/1968117. JSTOR: 1968117. 

Referències

1. McCrimmon, Kevin (2004) A Taste of Jordan Algebras.
2. Klaus, Mlynek. Hannoversches biographisches Lexikon : von den Anfängen bis zur Gegenwart (en alemany). Hannover: Schlütersche, 2002, p. 189. ISBN 3-87706-706-9. 
3. Silvan S. Schweber, QED and the Men Who Made It: Dyson, Feynman, Schwinger, and Tomonaga, Princeton: Princeton University Press, 1994, xxviii + 732 pages, ISBN 0-691-03327-7
4. E. L. Schucking (1999).

Bibliografia

• Beyler, Richard H. «Jordan alias Domeier: Science and Cultural Politics in Later Weimar Conservatism». A: Cathryn Carson, Alexei Kojevnikov, Helmutj Triscler (eds.). Weimar Culture and Quantum Mechanics (en anglès). Imperial College Press, 2011. ISBN 978-981-4293-11-2. 
• Hoffmann, Dieter «Pascual Jordan im Dritten Reich – Schlaglichter» (en alemany). Max Planck Institute for the History of Science, Preprint 248, 2003, pàg. 1-38.
• Hoffmann, Dieter; Walker, Mark. «The ‘Better’ Nazi: Pascual Jordan and the Third Reich». A: Forstner C., Walker M. (eds.). Biographies in the History of Physics (en anglès). Springer, 2020, p. 111-128. ISBN 978-3-030-48508-5. 
• Kragh, Helge «Pascual Jordan, Varying Gravity, and the Expanding Earth» (en anglès). Physics in Perspective, Vol. 17, Num. 2, 2015, pàg. 107-134. DOI: 10.1007/s00016-015-0157-9. ISSN: 1422-6944.
• Narins, Brigham. «Ernst Pascual Jordan». A: Notable Scientists from 1900 to the Present, Volum 3 (en anglès). Gale Group, 2001, p. 1163. ISBN 978-0-7876-1754-7. 
• Schirrmacher, Arne «Physik und Politik in der frühen Bundesrepublik Deutschland. Max Born, Werner Heisenberg und Pascual Jordan als politische Grenzgänger» (en alemany). Berichte zur Wissenschafts-Geschichte, Vol. 30, Num. 1, 2007, pàg. 13-31. DOI: 10.1002/bewi.200701228. ISSN: 1522-2365.
• Schroer, Bert «Pascual Jordan, his contributions to quantum mechanics and his legacy in contemporary local quantum physics» (en anglès). arXiv, CBPF-NF-018/03, 2003, pàg. 1-36.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pascual Jordan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• von Meyenn, Karl. «Jordan, Ernst Pascual». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r juny 2021]. (anglès)
• Kojevnikov, Alexei. «Pascual Jordan». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 1r juny 2021]. (anglès)
• «Pascual Jordan». Physics Today, 2016. [Consulta: 1r juny 2021]. (anglès)