Passaport de l'Autoritat Nacional Palestina
| Expedit per |  Autoritat Palestina |
|---|---|
| Tipus de document | Passaport |
| Propòsit | Identificació |
| Requisits d'eligibilitat | Residents de zones sota l'autoritat palestina |
El passaport de l'Autoritat Palestina (àrab: جواز سفر للسلطة الفلسطينية, jawāz safar li-ṣ-Ṣulṭa al-Falisṭiniyya) és un passaport emès des de l’abril de 1995 per l'Autoritat Palestina als residents palestins dels territoris palestins amb la finalitat de viatjar internacionalment.
El passaport de l'Autoritat Palestina està disponible per a qualsevol persona que presenti un certificat de naixement que demostri que ha nascut a Palestina. El que constitueix "Palestina" per a aquest propòsit no està clar. A la pràctica, només poden sol·licitar-ho els residents de les zones sota jurisdicció de l'Autoritat Palestina. Tampoc està clar si els palestins nascuts fora de Palestina poden sol·licitar el passaport.[1]
No obstant això, l'emissió de passaports està subjecta a restriccions addicionals imposades pel govern israelià.[1] Israel afirma que el requisit està permès per a les necessitats de seguretat en virtut de l'Acord provisional.[2]
Història
[modifica]
Entre 1924 i 1948, el terme "passaport palestí" es referia als documents de viatge que estaven disponibles per als residents de la Palestina sota Mandat Britànic. Emesos per l'Alt Comissionat per a Palestina, portaven el següent encapçalat oficial: "Passaport britànic, Palestina". Aquests passaports van deixar de ser vàlids amb la finalització del domini britànic el 15 de maig de 1948.[3] Es van oferir passaports israelians i jordans als antics habitants del Mandat Britànic segons la ciutadania que van adquirir després de la guerra àrab-israeliana de 1948. Un nombre important d'àrabs palestins, especialment a la franja de Gaza i els que es van refugiar a Síria i Líban, van seguir sent apàtrides, ja que Egipte, Síria i Líban no els van permetre integrar-se com a ciutadans.
El Govern de Tota Palestina, controlat per Egipte, va emetre passaports de "Tota Palestina" entre 1949 i 1959 als residents palestins de la Franja de Gaza i Egipte. No obstant això, als titulars dels passaports no se'ls permetia circular lliurement per Egipte. Mentrestant, Transjordània es va annexionar Cisjordània i els residents palestins de Cisjordània es van convertir en ciutadans de Jordània i van tenir dret a un passaport jordà.
Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967, en què Israel va arrabassar Cisjordània des de Jordània, els àrabs palestins que hi vivien van continuar tenint dret a sol·licitar passaports jordans i a viure a Jordània. Els refugiats palestins que vivien a Jordània també eren considerats ciutadans jordans de ple dret. El juliol de 1988, Jordània va trencar tots els vincles legals i administratius amb Cisjordània. Qualsevol palestí que visqués a Jordània seguiria sent ciutadà jordà, però els residents de Cisjordània no.
Jordània va continuar expedint passaports als palestins a Cisjordània, però només eren per a viatges i no com a indicació de ciutadania. Als palestins de Cisjordània que tenien passaports jordans regulars se'ls van emetre uns de temporals quan expiraven els antics, i l'entrada dels palestins a Jordània es va limitar en el temps i es va considerar exclusivament per a fins turístics.
El 2 d'abril de 1995, dos anys després dels Acords d'Oslo de 1993, l'Autoritat Palestina va començar a emetre passaports de l'Autoritat Palestina a les zones autogovernades de Gaza i Jericó. Aquests passaports conservaven el número d'identificació personal de l'Administració civil israeliana.[4]
Implicacions del passaport
[modifica]Els palestins consideren el passaport com un "símbol crucial de nacionalitat".[5] El reconeixement dels passaports per part d'altres països ha estat citat com a prova del reconeixement de l'Estat de Palestina i/o de la nacionalitat i ciutadania palestines.
A partir de 1997, els passaports palestins no es van emetre en nom de l'Estat de Palestina.[6] Alguns països, inclosos els Estats Units, reconeixen els passaports de l'Autoritat Palestina com a documents de viatge, tot i que el reconeixement dels passaports no implica el reconeixement de la ciutadania, ja que no són emesos per un govern que ells reconeguin.[1] Egipte, Jordània i els Emirats Àrabs Units només han indicat (al maig del 2002) que els passaports, juntament amb visats vàlids o altres documents necessaris, permetrien als seus titulars viatjar als seus països.
Nota de passaport
[modifica]El document conté una nota a la segona pàgina (a l'interior de la portada) que diu:[7]
- AQUEST DOCUMENT DE PASSAPORT / VIATGE S'EXPEDEIX [sic] EN VIRTUT L'ACORD D'AUTOGESTIÓ PALESTÍ CONFORMEMENT L'ACORD D'OSLO SIGNAT A WASHINGTON EL 13/9/1993. ES PREGA A QUI ELS CORRESPONGUI QUE PERMETIN AL PORTADOR D'AQUEST PASSAPORT/DOCUMENT DE VIATGE TRANSITAR LLIUREMENT SENSE TRAVES NI OBSTACLES I QUE LI PRESTIN L'ASSISTÈNCIA I LA PROTECCIÓ QUE SIGUIN NECESSÀRIES.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 INS Resource Information Center. «Palestinian Territory, Occupied». UNHCR, 20-05-2002. [Consulta: 24 gener 2009].
- ↑ UNHCR 17 Dec 1998: Palestine/Occupied Territories: Information On Passports Issued By The Palestine National Authority Arxivat 2012-10-12 a Wayback Machine.
- ↑ Artz, 1997 p. 77.
- ↑ Parsons, Nigel Craig. The politics of the Palestinian Authority: from Oslo to al-Aqsa. Routledge, 2005, p. 298. ISBN 978-0-415-94440-3.
- ↑ Jordan Times, 25 Jan. 1995
- ↑ Segal in Kapitan, 1997, p. 231.
- ↑ «Resource Information Center: Palestine». USCIS, 14-10-2015.