Patxanga

Patxanga
(castellà: Pachanga)

Orígens estilístics	danzón, charanga
Orígens culturals	anys 1950 a Cuba
Instruments típics	saxòfon, trompeta, guitarra, vibràfon, veu
Popularitat al Mainstream	anys 1950—present
Formes derivades	son
Origen	Cuba
Creació	dècada del 1950
Part de	música cubana
Gèneres de fusió
merengue, cúmbia

Patxanga (del castellà cubà: pachanga) és un estil musical de fusió i amb origen llatinoamericana. És relatiu al son i merengue, i als últims anys sovint amb arranjaments de música pop.

Història

L'estil va originar a Cuba als anys 1950,^[1] i va ser important al desenvolupament de la música caribenya. En el seu origen va rebre influència d'estils com danzón i charanga, i més tard va resultar amb el naixement del son/salsa cubà.

Als primers anys la patxanga va ser similar a txa-txa-txa. La música es va exportar als Estats-units després de la Segona Guerra Mundial, per mitjà de la migració d'una part de la població de les illes caribenyes.

Un grup important per la popularitat modern de la patxanga va ser Mano Negra, on el primer àlbum al 1988 tenia el títol Pachanga. Després, Manu Chao va en solitari continuar a propagar l'estil.^[2]

Països Catalans

Al País Valencià, vora la fi del segle xx, Obrint Pas va iniciar una combinació d'aquesta estètica amb música rock més fort, i amb èxit.^[2]

Als Països Catalans l'estil ha desenvolupat més enllà al segle xxi, a través de grups i artistes com Txarango, La Pegatina, Itaca Band i Macaco i la rúmbia vallesana. Als anys 2010 molts grups tocant música de mestissatge similar es van establèixer als Països Catalans, incloent Roba Estesa, Buhos^[2] i Gertrudis. Aquesta onada va de vegades s'anomenar com la "generació Patxanga 3.0".^[3]

Sovint els grups s'estableixen com grans conjunts amb 6–10 músics, i amb trompetes i altres instruments de vent i de percussió. Els grups moderns sovint toquen una barreja de patxanga i rumba catalana,^[4] amb arranjaments de pop.

Referències

1. MOORE, ROBIN «¿REVOLUCIÓN CON PACHANGA? DANCE MUSIC IN SOCIALIST CUBA». Canadian Journal of Latin American and Caribbean Studies / Revue canadienne des études latino-américaines et caraïbes, 26, 52, 2001, pàg. 151–177. ISSN: 0826-3663.
2. «Patxanga! Per què segueix triomfant?». ara.cat, 21-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].
3. «La vida és només patxangat». Enderrock.cat. [Consulta: 18 octubre 2020].
4. «EL MOSQUITO DEL GARITO». 32è Mercat de Música Viva de Vic. [Consulta: 18 octubre 2020].