Paul Eugène Louis Deschanel (Schaarbeek, Bèlgica, 13 de febrer, 1855 - París, 28 d'abril, 1922) fou un polític francès. Fou president de la República francesa del 18 de febrer al 21 de setembre del 1920.[1] Ex oficio va ser copríncep d'Andorra.[2]
Era fill d'Émile Deschanel (1819-1904), professor del Collège de France i senador, i va néixer a un suburbi de Brussel·les on el seu pare vivia exiliat (1851—1859) per haver-se oposat a Napoleó III.[3]
Va estudiar dret i fou secretari de Deshayes de Marcère (1876) i de Jules Simon (1876-1877). L'octubre del 1885 fou elegit diputat per Eure i Loir (actualment a la regió de Centre - Vall del Loira). D'antuvi va tenir una gran importància a la Cambra, com un dels més notables oradors del grup Republicà Progressista de l'esquerra moderada.[4] El gener del 1896 fou elegit vicepresident de l'Assemblea Nacional francesa, i des d'ací es lliurà a la lluita contra els polítics de l'esquerra radical, no sols al parlament, sinó als mítings polítics arreu de França.[4][1]
El juny del 1898 l'elegiren president de l'Assemblea, i en fou reelegit el 1901, però derrotat l'any següent. Malgrat tot, fou un dels oradors més brillants el 1904 i 1905 com a defensor de la llei de separació d'església i Estat. Fou elegit President de la República francesa el 17 de gener del 1920.[1]
Deschanel aspirava a jugar un rol molt més actiu que no pas el de rigor que atorgava la Tercera República, però per raons de salut mental no fou capaç de dur a terme els seus projectes.
Com a president, la seva conducta excèntrica provocà consternació. La nit del 24 de maig de 1920 va caure en pijama d'una finestra o d'una porta de vagó de l'Orient Express prop de Montargis.[5] Un guardavies el va rescatar.[6] Acorralat pel ridícul d'aquest accident va dimitir el 21 de setembre de 1920.[7] Malgrat això, encara seria elegit novament diputat per Eure i Loir el gener del 1921.
A Schaarbeek li han dedicat una avinguda, la Paul Deschanellaan, construïda el 1900 al tram d'un antic ferrocarril.[3] S'hi troben unes edificis remarcables en estil art déco. A l'inici de l'avinguda a l'altura de l'entrada del parc Josaphat s'ha reïnstal·lat 2006 un fanal monumental modernista de l'escultor Jacques de Lalaing, que havia sigut desmuntat als anys 1950.[3]
Fou escollit membre de l'Académie française el 1899,[8] i entre els seus treballs més destacats hi ha: