Paul Dubreil
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r març 1904  Le Mans (França) | ||
| Mort | 9 març 1994 (90 anys) Soisy-sur-École (França) | ||
| President Société Mathématique de France | |||
| 1958 – 1958 ← André Marchaud – André Lichnerowicz → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de París - doctor (–1930) Universitat d'Hamburg (1929–1930) École Normale Supérieure (1923–1926) Lycée Saint-Louis (1921–1923) Lycée Montesquieu (–1921) | ||
| Tesi acadèmica | Recherches sur la valeur des exposants des composants primaires des idéaux de polynômes (1930 ) | ||
| Director de tesi | Charles Émile Picard | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de París (1946–1975) Universitat de Nancy (1933–1946) Universitat de Lilla (1931–1933) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Dov Tamari, Gérard Lallement i Léonce Lesieur (en)  | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marie-Louise Dubreil-Jacotin | ||
| Pares | Léon-René Dubreil | ||
| Premis | |||
| |||
Paul Dubreil (Le Mans, 1 de març de 1904 - Soisy-sur-École, 9 de març de 1994) va ser un matemàtic francès.
El seu pare era professor del lycée de Le Mans, on ell va cursar els estudis secundaris. Després de preparar l'ingrés a les grandes écoles al Lycée Saint-Louis de París, va ingressar el 1923 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1926.[1] Va ser professor de la pròpia École Normale fins al 1929, any en el qual va obtenir una beca Rockefeller que li va permetre estudiar a Alemanya (amb Emil Artin i Emmy Noether)[2] i a Roma.[3] En tornar d'aquest viatge d'estudis, va ser professor de les universitats de Lilla (1931-1933) i de Nancy (1933-1946) fins que el 1946 es va incorporar a la universitat de París en la qual va substituir Albert Châtelet en la càtedra d'aritmètica i teoria de nombres, a la seva defunció el 1954.[4] A la universitat va fundar el 1947 els seminaris Dubreil,[5] que va dirigir primer amb Châtelet, després amb Pisot i, finalment, amb Malliavin.[6] La seva esposa va ser la també reconeguda matemàtica Marie-Louise Dubreil-Jacotin.
Dubreil va ser un dels introductors a França de la teoria d'ideals.[7] També va ser un estudiós dels semigrups, introduint moltes de les seves propietats.[8] Va publicar dos influents llibres: Leçons d'algèbre moderne (an coautoria amb la seva esposa, 1961) i Contribution à la théorie des demi-groupes (1941). També va publicar més d'una cinquantena d'articles científics sobre teoria de nombres i temes connexos.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Lallement, 1995, p. 2.
- ↑ Dubreil, 1983, p. 61-68.
- ↑ Dubreil, 1983, p. 68-71.
- ↑ Lallement, 1995, p. 3.
- ↑ Châtelet, 1961, p. 1 i ss..
- ↑ Goldstein, 2009, p. 164.
- ↑ Goldstein, 2009, p. 144 i 155.
- ↑ Schein, 1995, p. 171 i ss.
- ↑ Lallement, 1995, p. 4-7.
Bibliografia
[modifica]- Châtelet, Albert. Seminaire Albert Chatelet Et Paul Dubreil 1re Annee: 1947 (en francès). Secretariat Mathematique, 1961.
- Dubreil, Paul «Souvenirs d'un boursier Rockefeller 1929-1931» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 4, 1983, pàg. 61-73. ISSN: 0767-7421.
- Goldstein, Catherine «La théorie des nombres en France dans l'entre-deux-guerres : De quelques effets de la première guerre mondiale» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 62, Num. 1, 2009, pàg. 143-175. DOI: 10.3917/rhs.621.0143. ISSN: 0151-4105.
- Lallement, Gerard J. «Paul Dubreil (1904–1994) in memoriam» (en anglès). Semigroup Forum, Vol. 50, Num. 1, 1995, pàg. 1-7. DOI: 10.1007/BF02573501. ISSN: 0037-1912.
- Schein, B.M. «Semigroups of cosets of semigroups: variations on a Dubreil theme» (en anglès). Collectanea Mathematica, Vol. 46, Num. 1, 1995, pàg. 171-182. ISSN: 0010-0757.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Dubreil» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho, M. «Paul Dubreil (1904-1994)». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2014. [Consulta: 29 agost 2021]. (castellà)
- Béoutis, Didier. «Léon Dubreil, sa fille Marie-Rose Mélisson, st son fils Paul Dubreil : une famille qui a marqué le Lycée Du Mans… et aussi l'université française». Association amicale des anciens élèves du lycée Montesquieu, 2012. [Consulta: 29 agost 2021]. (francès)