Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 novembre 1939 (85 anys) Newark (Nova Jersey) |
Formació | Universitat de Nova York |
Director de tesi | Jürgen Moser |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Wisconsin-Madison |
Membre de | Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Societat de Matemàtiques Aplicades i Industrials (membre de la Societat de Matemàtiques Aplicades i Industrials) (2009–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units |
Obra | |
Estudiant doctoral | James Francis Reineck (en) , Patricio Felmer, Long Yiming (en) , Konstantin M. Mischaikow (en) , Chao-Nien Chen (en) , Elves Alves de Barros e Silva (en) , Thomas O. Maxwell (en) , Kevin H. Strobel (en) , Gregory S. Spradlin (en) , Neeza Thandi (en) , Maria Joao Simoes Nunes Borges (en) i James W. Bisgard (en) |
Premis | |
Paul H. Rabinowitz (nascut el 1939)[1] és professor de Matemàtiques de l'Edward Burr Van Vleck i professor d'Investigació Vilas[2] de la Universitat de Wisconsin, Madison. Va rebre un doctorat de la Universitat de Nova York el 1966 sota la direcció de Jürgen Moser. De 1966 a 1969 es va dur a terme una designació postdoctoral a la Universitat Stanford. Treballa en el camp de les equacions diferencials en derivades parcials i en l'anàlisi no-lineal. Ell és el més conegut per la seva teoria de bifurcacions globals.
És el destinatari de nombrosos premis i honors, inclòs el Premi George David Birkhoff en el 1998.[3] Va ser triat com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 1998. El 2012 es va convertir en membre de la Societat Americana de Matemàtiques.[4]