Nom original | (fr) Paul François Jean Nicolas, vizconde de Barras (fr) Paul Barras |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 juny 1755 Fòs Amfós (França) |
Mort | 29 gener 1829 (73 anys) Chaillot (França) |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 28 Grave of Barras (en) |
Director | |
31 octubre 1795 – 9 novembre 1799 | |
61è President de la Convenció Nacional | |
4 febrer 1795 – 19 febrer 1795 ← Stanislas Joseph François Xavier Rovère – François-Louis Bourdon → | |
Diputat de la Convenció Nacional | |
21 setembre 1792 – 26 octubre 1795 Circumscripció electoral: Alps de l'Alta Provença | |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, salonnière, jutge |
Partit | Club dels Jacobins Montagnards |
Carrera militar | |
Rang militar | general de brigada |
Participà en | |
5 maig 1789 | Revolució Francesa |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Altres | |
Títol | Vescomte |
Paul François Jean Nicolas de Barras (Fòs Amfós, Provença, 30 de juny 1755 - Chaillot, París, 29 de gener de 1828), anomenat també Paul Barras, fou vescomte de Barras, polític de la Revolució Francesa i principal líder del règim del Directori francès de 1795 a 1799.[1] Paul de Barras serví a l'exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Nacional. Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló. Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre. Fou president de la Convenció i comandant en cap de l'exèrcit a l'interior. Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del cop d'estat del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país. Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra els règims bonapartista i imperial, malgrat l'ajut que havia prestat a Napoleó Bonaparte al començament de la seva carrera. Visqué molts anys exiliat o internat. Deixà unes Mémoires interessants.