Paul de Barras

Plantilla:Infotaula personaPaul de Barras

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Paul François Jean Nicolas, vizconde de Barras
(fr) Paul Barras Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1755 Modifica el valor a Wikidata
Fòs Amfós (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1829 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Chaillot (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 28
Grave of Barras (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director
31 octubre 1795 – 9 novembre 1799
61è President de la Convenció Nacional
4 febrer 1795 – 19 febrer 1795
← Stanislas Joseph François Xavier RovèreFrançois-Louis Bourdon →
Diputat de la Convenció Nacional
21 setembre 1792 – 26 octubre 1795
Circumscripció electoral: Alps de l'Alta Provença
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, salonnière, jutge Modifica el valor a Wikidata
PartitClub dels Jacobins
Montagnards Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 maig 1789Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 7796 Modifica el valor a Wikidata

Paul François Jean Nicolas de Barras (Fòs Amfós, Provença, 30 de juny 1755 - Chaillot, París, 29 de gener de 1828), anomenat també Paul Barras, fou vescomte de Barras, polític de la Revolució Francesa i principal líder del règim del Directori francès de 1795 a 1799.[1] Paul de Barras serví a l'exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Nacional. Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló. Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre. Fou president de la Convenció i comandant en cap de l'exèrcit a l'interior. Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del cop d'estat del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país. Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra els règims bonapartista i imperial, malgrat l'ajut que havia prestat a Napoleó Bonaparte al començament de la seva carrera. Visqué molts anys exiliat o internat. Deixà unes Mémoires interessants.

Referències

[modifica]