Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 juny 1955 (69 anys) Manjacaze (Moçambic) |
Formació | Universitat Eduardo Mondlane |
Activitat | |
Ocupació | escriptora |
Premis | |
|
Paulina Chiziane (Manjacaze, Gaza, 4 de juny de 1955) és una escriptora moçambiquesa.[1][2]
Paulina Chiziane va créixer als suburbis de Maputo, anteriorment anomenada Lourenço Marques, membre d'una família protestant en què es parlaven les llengües chopi i ronga. Va aprendre portuguès a l'escola d'una missió catòlica. Va començar els estudis de lingüística a la Universitat Eduardo Mondlane, però ho deixà després d'haver completat el curs.
Va participar activament en l'escena política de Moçambic com a membre de Frelimo (Front d'Alliberament de Moçambic), en el qual va militar durant la joventut.[3] L'escriptora va dir, en una entrevista, que havia après l'art de la militància en el Frelimo. Però va deixar la política per dedicar-se a l'escriptura i la publicació de les seves obres. Entre les raons de la seva elecció va ser la desil·lusió amb les directrius de la política del Frelimo posterior a la independència, especialment en termes de polítiques pro occidentals i ambivalència ideològica interna més o menys relacionada amb les polítiques de monogàmia i poligàmia, ja sigui per les posicions de l'economia política marxistaleninista, o pel que considerava com a hipocresia en relació amb la llibertat econòmica de la dona.[4]
Va començar la seva activitat literària el 1984 amb contes publicats en la premsa de Moçambic. Amb el seu primer llibre, Balada de amor ao vento, editat el 1990, es va convertir en la primera dona de Moçambic a publicar una novel·la.
Paulina viu i treballa a Zambézia.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Primer guardonat |
Premi José Craveirinha de Literatura 2003 |
Succeït per: Eduardo White-Armando Artur Vinte e Quatro Poemas, de Malangatana |