Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 gener 1901 Joplin (Missouri) |
Mort | 3 febrer 1977 (76 anys) Santa Monica (Califòrnia) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Activitat | |
Ocupació | actriu, actriu de cinema |
Activitat | 1916 - |
Família | |
Cònjuge | George Sherwood (1932–) Jack White (1927–1931) |
Premis | |
|
Pauline Starke (Joplin (Missouri), 10 de gener de 1901 – Santa Monica, (Califòrnia), 3 de febrer de 1977),[1] va ser una actriu de cinema mut activa sobretot durant la dècada de 1920. Té una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood, en el 6125 de Hollywood Boulevard, per la seva contribució a la indústria cinematogràfica.
Nascuda el 10 de gener de 1901 (algunes fonts apunten que fou el 1900[2]) a Joplin (Missouri) filla de George W. Starke i Edythe Edna Bruce. Es va traslladar a Los Angeles amb la seva mare i quan aquesta va començar a treballar com a extra en el cinema Pauline l’acompanyava.[1] D. W. Griffith es va fixar en ella i la va contractar com a extra en algunes pel·lícules com a The Birth of a Nation (1915)[3] i més tard va interpretar el paper de favorita en l’harem en la seqüència ambientada a Babilònia a Intolerance (1916).[1] Amb la companyia Fine Arts, de la que Griffith era el productor, va aconseguir finalment el reconeixement[3] i aconseguí papers en pel·lícules com The Wharf Rat (1916) o Cheerful Givers (1917). Ja amb la Triangle, tindria algun primer paper protagonista com a Until They Get Me (1917) dirigida per Frank Borzage i actuaria per a d’altres productores, com a Eyes of Youth (1919) o The Life Line (1919). La seva popularitat arribaria però el 1921 amb A Connecticut Yankee in King Arthur's Court. El 1922 va ser nominada com una de les WAMPAS Baby Star.[3]
El 1925 la MGM la va contractar per 1.000 dòlars a la setmana que a l’any següenta augmentaria a 1.500 dòlars. La MGM canviaria el seu estil de noia innocent per una imatge d’estrella glamurosa de Hollywood.[1] El 1927 es va casar amb el productor Jack White.[1] Aquell mateix any actuaria en un de les seves pel·lícules de més èxit: Women Love Diamonds (1927).[3] El seu darrer paper per a la MGM fou el de Helga a The Viking (1928). El 1929 havia de protagonitzar The Great Gabbo amb Erich von Stroheim però James Cruze, el director, la va substituir per la seva esposa Betty Compson pocs dies després de començar el rodatge.[4] Posteriorment protagonitzaria algunes pel·lícules sonores per a la Universal i la Columbia abans de retirar-se quasi completament.
El 1931 seria ingressada en un centre sanitari a Califòrnia per una crisi nerviosa i poc després, l'11 de maig de 1931 signaria el seu divorci de Jack White aconseguint una pensió de 750 dòlars mensuals.[4] El 1932 es va tornar a casar, amb l'actor i productor George Sherwood, i també realitzà algunes aparicions al teatre. El seu marit la va contractar per actuar en la producció de Broadway “Zombie” que fou un autèntic desastre de crítica.[1] Amb el seu marit viatjaren per diversos països d’Europa i a l'Índia. Aparentment intentà suïcidar-se el 1948 degut a problemes de salut.[3] Morí a Santa Monica víctima d'un ictus el 3 de febrer de 1977.[5]