Fitxa | |
---|---|
Direcció | Curtis Bernhardt |
Protagonistes | |
Director artístic | Carroll Clark i Albert S. D'Agostino |
Producció | Bruce Manning i Jack H. Skirball |
Dissenyador de producció | Carroll Clark |
Guió | Curtis Bernhardt i Bruce Manning |
Música | Victor Young |
Fotografia | Leo Tover |
Muntatge | Harry Marker |
Vestuari | Walter Plunkett i Edith Head (no surten als crèdits) |
Productora | Gwenaud Productions |
Distribuïdor | RKO Radio Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1951 |
Durada | 91 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | San Francisco |
Payment on Demand és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Curtis Bernhardt i estrenada el 1951.
Quan el seu marit David (Barry Sullivan), un brillant advocat d'empresa i vicepresident d'una empresa siderúrgica, li diu que vol divorciar-se, Joyce Ramsey (Bette Davis) es queda atònita en assabentar-se que el seu matrimoni, el qual ella considerava tot un èxit, va a ensorrar-se. L'endemà, després que David s'ha instal·lat en el seu club social, Joyce no pot evitar comunicar la notícia del seu imminent divorci a les seues dues filles, Marta (Betty Lynn) i Diana (Peggy Castle), les quals la compadeixen. En revisar la seua vida amb David, des de l'època del seu casament i les seues il·lusions juvenils en un poble fins a arribar a la seua actual posició social, Joyce s'adona que, de mica en mica, les seues energia i ambició són les que finalment han allunyat a David. No obstant això, en assabentar-se que ell té una relació amorosa amb una atractiva mestra d'escola (Frances Dee), Joyce amenaça de demandar-lo sota l'acusació d'adulteri llevat que ell accedeixi a les condicions econòmiques que ella estableix. Per evitar un escàndol, David dona instruccions al seu advocat (Moroni Olsen) perquè lliuri a Joyce tot el que ella vulgui, incloent-hi unes lucratives accions per a les seues filles. Tot esperant la decisió final, Joyce emprèn un creuer pel Carib i visita la senyora Hedges (Jane Cowl), una vella amiga que, divorciada del seu marit, ha esdevingut una addicta al rom i els jovenets. Mercès a la senyora Hedges, Joyce s'assabenta dels disgustos i tragèdies als quals s'ha d'enfrontar una divorciada de mitjana edat. Un telegrama de la seua filla Martha, en què aquesta anuncia el seu imminent casament, proporciona a Joyce l'excusa que li cal per trencar definitivament un idil·li iniciat a bord amb un atractiu home de negocis (John Sutton) que admet tindre dona i fills. Joyce torna en avió per a assistir al casori de Martha i aconsella la seua filla que no intenti imposar-se massa al seu marit si no és que el vulgui perdre. Després de partir els nuvis en viatge de noces, David, el qual també ha assistit al casament, s'ofereix per acompanyar Joyce a casa. Durant el trajecte, ella li explica la seua solitud i la infelicitat que li causa divorciar-se de l'home que estima. Segura que ell encara l'estima i comprenent que part del seu distanciament és degut a la seua incapacitat per suportar les seues estratagemes, no se sorprèn quan ell li pregunta si està disposada a donar al seu matrimoni una altra oportunitat. Per tindre la certesa que aquest oferiment no és fruit de la compassió, Joyce li demana que s'ho pensi dues vegades i que, més tard, li digui si continua sentint el mateix.[1]