Es conserven dos retrats d'aquest trobador en els cançoners I i K. El fet que se'n conservin retrats fa pensar que era considerat un trobador important pels seus contemporanis. Recentment s'ha trobat uns fragments, de difícil lectura per mala conservació del manuscrit, de la vida. En general, és un trobador poc estudiat.[1]
Es conserven nou peces de la seva producció, de les quals vuit són cançons i la novena (349,3), una cobla.
Luciana Borghi Cedrini, "Osservazioni sulla tradizione manoscritta di Peire Milo", in: Atti del XXI Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza (Palermo, 18–24 September 1995), vol. 6, sect. 7. Tübingen: Niemeyer, 1998, pàg. 37–45
Giulio Bertoni, "Nota su Peire Milon", In: Zeitschrift für romanische Philologie, 33 (1909), pàg. 74-76
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Peire Milon és el número PC 349]
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 326-327 [Reproducció de les miniatures dels cançoners I i K]