Segons la vida que s'ha conservat, Peirol era un pobre cavaller d'Alvernha, d'un castell que es deia Peirol a la contrada del Dalfí, al peu de Rocafort. Aquest castell, avui en dia desaparegut, podria ser a l'actual Prondines, que està a prop de Ròchafòrt (Puèi Domat) i a la regió de l'Alvèrnia. La vida continua explicant que el Dalfí l'acollí a la seva cort i Peirol s'enamorà de la seva germana Salh de Claustra (literalment "surt del claustre"), esposa de Beraut II de Mercuer. Com que aquest amor anà massa enllà, el Dalfí allunyà Peirol de la cort de manera que es veié obligat a exercir de joglar, ja que no es podia mantenir com a cavaller.
A part del que expliqui la vida, sí que sembla cert que Peirol exercí de joglar, ja que és mencionat com a joglar en una tornada d'una cançó d'Alegret. Peirol també surt satiritzat en la galeria del Monjo de Montaudon com a pobre que ha portat el mateix vestit durant trenta anys i criticant el seu cant.
La majoria de peces que s'han conservat de Peirol són cançons (setze de les quals amb música). També dues cançons sobre les Croades a Terra Santa (366,28 i 366,29, aquesta darrera amb música) i diverses peces dialogades amb altres trobadors: Bernart de Ventadorn, Blacas d'Aulp, Gaucelm Faidit i també Dalfí d'Alvenha.
La música de Peirol ha estat enregistrada per diversos grups especialitzats en música medieval com el Clemencic Consort.
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Peirol és el número PC 366]
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 292
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 160-163 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]