Peito
  | |
| Tipus | oceànide |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Tetis i Afrodita |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Iynx |
| Altres | |
| Domini | persuasió |
| Equivalent | Suadela (en)  |
Peito (en grec antic Πειθώ, que significa 'persuasió') va ser segons Hesíode una de les Oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.[1]
A l'obra Els treballs i els dies, Hesíode diu que era companya de les Càrites, i que ajudava a Pandora a posar-se els collarets d'or.[2]
Plutarc, en relació a la mitologia romana, la fa, com a personificació de la persuasió, una col·laboradora d'Eunòmia i de Fortuna, és a dir amb el bon ordre i la sort,[3] i per la seva banda, Nonnos de Panòpolis diu que era filla de Dionís i Afrodita i una de les tres Càrites, germana de Pasitea i Aglaia, i la fa esposa d'Hermes.[4]
I encara, Pausànias atribueix a Teseu la instauració del culte a Afrodita i a Peito, quan aquest va unificar les comunitats rurals i les va situar en ciutats.[5] També diu que a Sició hi havia un santuari a l'àgora dedicat a Peito construït per propiciar a Apol·lo i Àrtemis quan van matar la serp Pitó.[6] A Mègara hi havia una estàtua de Peito al costat d'una altra d'Afrodita. Aquesta proximitat entre les dues divinitats ha fet pensar que estaven relacionades estretament o potser que Peito era un atribut d'Afrodita, segons William Smith.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Hesíode. Teogonia, 349
- ↑ Hesíode. Els treballs i els dies, 74-75
- ↑ Plutarc. Περί τύχης - De fortuna, IV, 318
- ↑ Nonnos de Panòpolis. Dionisíaques, XXIV, 261; XLVIII, 230
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 22, 3
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 7, 7
- ↑ Smith, William (ed.). «Peitho». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 maig 2022].