Penicillium expansum

Infotaula d'ésser viuPenicillium expansum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseEurotiomycetes
OrdreEurotiales
FamíliaTrichocomaceae
GènerePenicillium
EspèciePenicillium expansum Modifica el valor a Wikidata
Link, 1809
Nomenclatura
Sinònims
  • Penicillium crustaceum Link, (1809)
  • Penicillium glaucum Stoll, (1809)

Penicillium expansum és un dels fongs més importants que podreixen les pomes després de ser collide.

Aquest patogen de les plantes es pot aïllar també en moltes altres plantes hoste incloent maduixeres, tomàquets, moresc i arròs. Aquest fong floridura produeix patulina que és unmetabolit carcinogènic, una neurotoxina perjudicial en el suc de poma i altres derivats de la poma.[1] És una de les espècie de Penicillium que fa més temps que es coneixen i és ubiqua als sòls.

En les pomes els colors que tenen les lesions per aquest fong són de color marró clar en les varietats verdes i grogues i de color marró fosc en les varietats de color vermell o d'un altre color fosc. Les varietats particularment susceptibles són les McIntosh, Golden Supreme, i Golden delicious.[2][3]

En les cireres són particularment sensibles les varietats primerenques incloent Navalinda i Burlat.[4] Both sweet and sour cherry varieties are affected by P.expansum.

Ambient

[modifica]

P. expansum creix millor en condicions humides i freques (<25C).[5] Un ambient àcid pot incrementar el desenvolupament de P.expansum.[6]

Cicle de la malaltia

[modifica]

Penicillium expansum infecta un fruit només quan aquest presenta ferides per on els conidis puguin entrar.[7] En el maneig de la fruita collida normalment es produeixen ferides. Després que els conidis hagin penetrat germinen i formen un tub germinatiu. Aquest tub forma hifes i finalment micelis els quals colonitzen la superfície. Es formen conidiòfors a la superfície o subsuperfície de les hifes.[8] Els conidis són de color verd fosc i són dispersats pel vent. Penicillium expansum només infecta fruits madurs o sobremadurats.

A la natura no s'observa la reproducció sexual del Penicillium expansum.[9]

Control

[modifica]

Normalment s'utilitzen fungicides. Altres mètodes, com el maneig curós de la fruita, poden reduir la gravetat de la malaltia Un bany de les fruites en una dissolució de clor és efectiu per a reduir la quantitat d'espores.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Morales H, Marín S, Rovira A, Ramos AJ, Sanchis V «Patulin accumulation in apples by Penicillium expansum during postharvest stages». Lett Appl Microbiol., 44, 1, 1-2007, pàg. 30-5. DOI: 10.1111/j.1472-765X.2006.02035.x. PMID: 17209811.
  2. ↑ Konstantinou, S.; Karaoglanidis, G.S.; Bardas, G.A.; Minas, I.S.; Doukas, E. «Post harvest fruit rots of apple in Greece:Pathogen incidence and relationships between fruit quality parameters, cultivar susceptibility and patulin production». Plant Disease, 95, 2011, pàg. 666–672. DOI: 10.1094/pdis-11-10-0856.
  3. ↑ «Improving the safety of apple juice and cider». Cornell University CALS department. [Consulta: 22 octubre 2012].
  4. ↑ Hui, Y.H.. Handbook of Fruits and Fruit Processing. Blackwell, 2006, p. 697. 
  5. ↑ Larous, L.; Handel, N.; Abood, J.K.; Ghoul, M. «The growth and production of patulin mycotoxin by penicillium expansum on apple fruits and its control by the use of propionic acid and sodium benzoate». Department of Biology, College of Science, University of Setiff. Setiff, Algeria, 2007.
  6. ↑ Prusky, Dov; McEvoy, L. James; Saftner, Robert; Conway, S. William; Jones, Richard «Relationship Between Host Acidification and Virulence in Penicillium spp. on Apple and Citrus Fruit». Phytopathology, 94, 1, 2004.
  7. ↑ Torres, R; Teixidó, N.; Viñas, I.; Mari, M.; Casalini, L. «Efficacy of Candida sake CPA-1 Formulation for Controlling Penicillium expansum Decay on Pome Fruit from Different Mediterranean Regions». Journal of Food Protection, 69, 11, 11-2006, pàg. 2703–2711.
  8. ↑ Frisvad, Jens; Samson, Robert «Polyphasic taxonomy of Penicillium subgenus Penicillium». Studies in Mycology, 49, 2004, pàg. 1–174.
  9. ↑ Sapers, Gerald M. Microbiology Of Fruits And Vegetables. 283-302: CRC Press, 2006, p. 634. ISBN 0849322618. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penicillium expansum