Un pentecònter (grec antic πεντηκόντορος) era un vaixell de guerra amb 50 remers (d'aquí el seu nom), a part d'un timoner i potser altres marins. Tenia una eslora de 20 a 35 metres d'eslora, i una mànega de 5 m d'ample.
El nom d'aquests vaixells deriva del fet de tenir 50 rems. Comandats per un capità, no s'allunyava gaire de la costa per no tenir grans subministraments d'aliments i aigua[1]
Va ser aquest tipus de vaixell que es va conèixer per Homer a la Ilíada que incloïa una flota de mil vaixells utilitzats pels grecs en la Guerra de Troia que es consideren els primers pentecònters (c segle xiii aC).[1]
Aquest tipus de navili va desaparèixer amb el desenvolupament de la trirrem, que es va imposar a partir del segle vi aC, si bé es va usar en ocasions fins a època hel·lenística.