Permaloy
El permaloy, (en anglès: Permalloy) és un aliatge de ferro, Fe, i níquel, Ni, d'elevada permeabilitat magnètica i feble histèresi magnètica, que és emprat en la fabricació de cables submarins, de nuclis de bobina, d'elements de màquines elèctriques sotmesos a l'acció de camps magnètics alterns, etc. L'aliatge original fou descoberta el 1914 per Gustav Elmen dels Laboratoris Bell, i té una composició del 78% de níquel i el 22% de ferro, però actualment també són obtinguts permaloy amb petites quantitats d'altres components.[1]
Composició y característiques
[modifica]Generalment el permalloy està constituït per aproximadament un 20% de ferro i 80% de níquel. Posseeix una alta permeabilitat magnètica, baixa coercitivitat i significativa magnetoresistència anisòtropa.
- Propietsts elèctriques
- Resistivitat elèctrica: 55 a 62 μOhmcm
- Propietats mecàniques:
- Duresa Brinell: 105-290
- Mòdul d'elasticitat: 190-221 GPa
- Resistència a la tracció: 530-900 MPa
- Propietats magnètiques:
- Coercitivitat: 1,0 Hc
- Permeabilitat inicial: 60.000
- Permeabilitat màxima: 240.000
- Saturació d'inducció: 0,77 T
- Propietats tèrmiques:
- Coeficient d'expansió tèrmica (20-100 C): 13,0 10 -6 K -1
- Conductivitat Tèrmica a 23 C: 30-35 W m -1 K
Referències
[modifica]- ↑ «Permaloy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.