Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | neolític |
Geografia | |
Originari de | Al-Jazira |
Precedit per | Cultura d'Halaf |
Seguit per | Obeid |
El període de transició Halaf-Obaid o HUT (de l'anglès, Halaf-Ubaid Transitional period) (c. 5500/5400 aC - 5200/5000 aC) és un període prehistòric de Mesopotàmia. Es troba cronològicament entre el període Halaf i el període Obeid.
Encara és un període complex i poc conegut.[1] Al mateix temps, es van fer esforços recents per estudiar el canvi gradual de la ceràmica d'estil Halaf a la ceràmica d'estil Obeid a diverses parts del nord de Mesopotàmia.
Arqueològicament, el període ha estat estudiat de nou recentment per diversos estudiosos. Sembla que el període Halaf va acabar al voltant del 5200 aC, i el període Obeid del nord va començar al voltant d'aquell moment. Hi ha diversos jaciments que es situen des del període Halaf fins a l'Obeid.
Anteriorment, només dos d'aquests llocs eren ben coneguts. El primer d'ells, Tepe Gaura, va ser excavat a la dècada del 1930, quan faltaven controls estratigràfics, cosa que va provocar dificultats per tornar a crear la seqüència.[2] El segon, Tell Aqab, va romandre en gran part inèdit.[2] Això va dificultar les declaracions definitives sobre el període. Però amb l'estat actual del coneixement arqueològic, està sorgint més certesa.
Tell Arpachiyah i Tepe Gaura són els llocs on la transició d'Halaf a Obeid va ser força brusca. No es van observar nivells de transició en aquests dos jaciments importants.[3]
A. L. Perkins va identificar l'existència d'una fase de transició Halaf-Obeid que es pot veure en conjunts ceràmics. Es van suggerir llocs com Tell el-'Oueili i Txoga Mami a la regió de Mandali com a testimonis d'aquesta fase.[3]
Més recentment, s'ha documentat una fase de transició Halaf-Obeid a Síria, en llocs com Tell Zeidan, Tell Aqab, Tell Kurdu, Tell Masaikh (prop de Terqa, també conegut com Kar-Assurnasirpal) i Chagar Baçar.
La ceràmica de transició Halaf-Obeid de Tell Begum, a la plana de Xahrizur, és especialment abundant.[3] La plana de Xahrizur es troba entre les planes de Mesopotàmia i l'altiplà iranià, per la qual cosa és geogràficament important.
Una anàlisi recent (2016) indica que, a la regió d'Assur, així com a la plana de Xahrizur, la intensitat de l'assentament, així com el nombre global de jaciments es va mantenir força similar durant els períodes Halaf i Obeid.[3]