Philip Stamma

Plantilla:Infotaula personaPhilip Stamma
Biografia
Naixement1705 Modifica el valor a Wikidata
Alep (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1755 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

ChessGames: 114666
Exemplar original de l'Essai sur le jeu des echecs, París 1737

Philipp Stamma (Alep, Síria, cap a 1705Londres, 1755) fou un jugador d'escacs sirià. Tot i que va néixer en territori del llavors Imperi Otomà, va residir molts anys a França i posteriorment a Anglaterra, on hi ensenyava llengües orientals. Fou un pioner dels escacs moderns i un dels jugadors més destacats de la primera meitat del segle xviii.

Biografia

[modifica]

Stamma era un habitual del cafè Slaughter's Coffee House a St. Martin's Lane, Londres, que era un dels punts neuràlgics dels escacs anglesos al segle xviii, i on hi era considerat un dels més forts jugadors del país. Aquest cafè era, a Londres, l'equivalent al Café de la Régence de París.

P.Stamma, 1737
abcdefgh
8
e8 negres rei
f6 blanques rei
g6 blanques peó
f5 negres peó
f4 blanques peó
g2 negres peó
a1 blanques torre
h1 negres torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Les blanques juguen i guanyen[1]

L'Essai sur le jeu des echecs i la notació algebraica

[modifica]

La fama i bona reputació de Philip Stamma es basa principalment en la publicació del seu llibre Essai sur le jeu des echecs publicat el 1737 a França (amb traducció anglesa, The Noble Game Of Chess de 1745, i alemanya de 1754). Gràcies a aquest llibre es va popularitzar a Europa l'estudi dels finals que ja era molt popular anteriorment a l'Orient Pròxim. El llibre estudia cent posicions aparentment desesperades, però que es poden revertir gràcies a imaginatives jugades. El llibre de Stamma també va introduir la notació algebraica com una millor manera d'anotar els moviments d'escacs en relació a l'avui obsoleta notació descriptiva.

La rivalitat amb Philidor

[modifica]

Quan Stamma vivia a Londres, aquesta ciutat i París rivalitzaven pel que fa al lideratge del món dels escacs. Mentre Stamma era el millor jugador londinenc, a París hi va sorgir el seu gran rival, Philidor, la fama del qual es va expandir ràpidament degut, en part, a la seva gran capacitat pel joc a la cega.

L'inevitable matx entre tots dos es va produir al Slaughter's Coffee House l'any 1747, a deu partides, i Philidor va demostrar la seva gran superioritat (+8 =1 -1)[2] Aquest matx va significar la confirmació de l'ascensió de Philidor al lloc més alt en el món dels escacs.

Sistema descriptiu vs sistema algebraic

[modifica]

La fama assolida per Philidor després de derrotar Stamma, feu que les seves obres (que feien servir la notació descriptiva) fossin molt més llegides, cosa que va contribuir a fer que aquest fos el sistema dominant durant molt de temps.[3] La principal diferència entre el sistema d'anotació algebraic de Stamma i l'actual és que Stamma feia servir "p" per indicar peó, i que sempre indicava la lletra corresponent a la columna (a-h) d'origen davant de la lletra inicial de la peça moguda.[4]

Contribucions a la teoria dels escacs

[modifica]

El nom de Stamma s'usa avui per a denominar el gambit Stamma dins el gambit de rei (1.e4 e5 2.f4 exf4 3.h4).[5]

Notes i referències

[modifica]
  1. Lés negres són a punt de coronar un peó a g1, recolzat per la torre que hi ha a h1 i les blanques tenen atacada la torre, que s'ha de moure. Fer escac a a8 no serveix, ja que el rei negre s'aniria acostant a la columna a fins amenaçar la torre, i els escacs s'acabarien. La solució és una jugada sorprenent: 1.Tg1!!, un moviment de bloqueig, que entrega la torre sencera però guanya dos temps, ja que la torre negre ha d'ocupar la casella de coronació g1, i després tornar-la a deixar lliure. Aquests dos temps són els que permetran el blanc coronar primer el seu propi peó de g6, amb escac al rei, i guanyar la partida.
  2. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  3. McCrary, R.J. «The History of Chess Notation». Arxivat de l'original el 2000-03-12. [Consulta: 17 desembre 2009].
  4. Davidson, Henry. A Short History of Chess (1949). McKay, 1981, p. 152–53. ISBN 0-679-14550-8. 
  5. «gambit de rei acceptat, gambit Stamma». 365Chess.com. [Consulta: 30 octubre 2009].

Bibliografia

[modifica]