Phoebe Apperson Hearst

Plantilla:Infotaula personaPhoebe Apperson Hearst
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Phoebe Elizabeth Apperson Modifica el valor a Wikidata
3 desembre 1842 Modifica el valor a Wikidata
St. Clair (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1919 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Pleasanton (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpandèmia de grip de 1918
grip Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Cypress Lawn Modifica el valor a Wikidata
ReligióFe bahà'í Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilantropa, activista pels drets de les dones, socialité, sufragista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeGeorge Hearst (1862–1891) Modifica el valor a Wikidata
FillsWilliam Randolph Hearst Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 2345 Modifica el valor a Wikidata

Phoebe Elizabeth Apperson Hearst (Comtat de Franklin, 3 de desembre de 1842 – Pleasanton, 13 d'abril de 1919) fou una filantropa, feminista i sufragista estatunidenca.[1]

Phoebe Elizabeth Apperson va néixer al comtat de Franklin, Missouri. Amb 19 anys es va casar amb George Hearst, un ric empresari que posteriorment seria escollit senador dels Estats Units. Poc després del seu matrimoni la parella es va traslladar a San Francisco, Califòrnia, on Phoebe va donar a llum al seu únic fill, William Randolph Hearst, el 1863.[2]

En la dècada de 1880 va esdevenir benefactora i directora de la Golden Gate Kindergarten Association[3] i la primera presidenta del Club Century de Califòrnia.[4] També va ser mecenes i benefactora de la Universitat de Berkeley, Califòrnia, i la primera dona que regentà la institució, ocupant un lloc en el consell universitari des de 1897 fins a la seva mort. El 1897 va contribuir a la fundació del Congrés Nacional de Mares, que finalment es convertiria en l'Associació Nacional de Pares d'Alumnes. El 1900 cofundà la National Cathedral School a Washington[5] i el 1898, la Biblioteca Hearst d'Anaconda, Montana, que va romandre fins al 1904.[6] El 1901 va fundar el Museu d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia, posteriorment rebatejat com a Museu d'Antropologia Phoebe A. Herst el 1992. La col·lecció original constava d'uns 230.000 objectes que representaven cultures i civilitzacions històriques de tot el món. Molts d'aquests objectes van ser el producte d'expedicions arqueològiques i antropològiques finançades per la mateixa Phoebe.

Va ser educada com a presbiteriana en la dècada de 1840.[7] El 1898 es va convertir al bahaisme i va ajudar a estendre aquesta religió als Estats Units.[8] Va viatjar a Akka i Haifa, a Palestina (ara Israel) en pelegrinatge, el desembre del mateix any.[9][10][11][12] A l'octubre de 1912 va convidar a Abdu'l-Bahà, que estava visitant els Estats Units, a passar un cap de setmana a la seva casa, encara que durant aquest període s'havia distanciat de la religió Baha'i. Durant la seva estada, Abdu'l-Bahà va esmentar que qui estafés diners o béns no hauria de ser considerat un veritable Baha'i; Phoebe havia estat víctima d'una estafa per part d'un company bahaista, fet que havia provocat el seu allunyament de la religió.[13]

Va morir a casa seva a Pleasanton, Califòrnia, amb 76 anys, a causa de l'epidèmia mundial de grip de 1918-1919.[14][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nickliss, Alexandra «Phoebe Apperson Hearst's 'Gospel of Wealth,' 1883-1901». Pacific Historical Review, 71, 11-2002, p. 525–605. DOI: 10.1525/phr.2002.71.4.575.
  2. ↑ Kastner, Victoria; Garagliano, Victoria. Hearst's San Simeon: the Gardens and the Land. Nova York: Harry N. Abrams, 2009, p. 34, 25, 13. ISBN 978-0-81097-290-2. 
  3. ↑ Edward T. James, ed.. Notable American Women 1607-1950. II. Belknap Press of Harvard University Press, 1971, p. 171. 
  4. ↑ Century Club of California. Historical Sketch. Century Club of California, 1893. 
  5. ↑ «Hearst Elementary School». [Consulta: 2 febrer 2016].
  6. ↑ «The Library's History». Arxivat de l'original el 31 de gener 2016. [Consulta: 29 gener 2016].
  7. ↑ Sons of Frontiersmen: History & Genealogy of Rowland, Whitmire and Associated Families. Billie Louise and Robert James Owens, 1976, p. 62. 
  8. ↑ Sandra Hutchinson; Richard Hollinger «Women in the North American Baha'i Community». A: Encyclopedia of Women and Religion in North America: Native American creation stories. Indiana University Press, 2006, p. 776–786. ISBN 0-253-34687-8. 
  9. ↑ Keller, Rosemary Skinner; Ruether, Rosemary Radford; Cantlon, Marie. Encyclopedia of Women and Religion in North America. Indiana University Press, 2006, p. 777. ISBN 0-253-34685-1. 
  10. ↑ Robinson, Judith. The Hearsts. University of Delaware Press, 1991, p. 311–312. ISBN 0-87413-383-1. 
  11. ↑ Hatcher, W.S.; Martin, J.D.. The Bahá'í Faith: The Emerging Global Religion. San Francisco: Harper & Row, 1998, p. 52–53. ISBN 0-87743-264-3. 
  12. ↑ Van den Hoonaard, Will C. The Origins of the Bahá'í Community of Canada, 1898-1948. Wilfrid Laurier University Press, 1996, p. 17, 36, 356 pages. ISBN 0-88920-272-9. 
  13. ↑ Balyuzi, H.M.. `Abdu'l-Bahá: The Centre of the Covenant of Bahá'u'lláh. Paperback. George Ronald, 2001, p. 308–309. ISBN 0-85398-043-8. 
  14. ↑ Phoebe Apperson Hearst (1842-1919). Hearst Castle. 
  15. ↑ «Mrs. Phoebe Hearst Dies in California. Her Son, W.R. Hearst, at Her Bedside When the End Came. Lived on the Frontier. Gave Millions to University of California and Cathedral School for Girls. Her Gifts to Art and Education. A Leader in Washington.». New York Times, 13-04-1919 [Consulta: 20 maig 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phoebe Apperson Hearst