Pica (música)
La pica és el component d'un violoncel o contrabaix que fa contacte amb el terra per suportar el pes de l'instrument. Està fet de metall, fibra de carboni o, ocasionalment, fusta, i normalment és extensible des de la part inferior de l'instrument, assegurat allà amb un cargol de pols o un altre mecanisme de tensió. La majoria de clarinets baixos i contrafagots també tenen un aparell similar. Les puntes es van convertir en una part estàndard del violoncel a mitjans del segle XIX. Abans d'això, els cellers s'agafaven fort amb les cames. Alguns intèrprets de peces de música barroca continuen sense utilitzar cap punt final durant les actuacions d'època.[1] S'acredita àmpliament que el punt final fa que el violoncel sigui més atractiu per tocar per a les dones, que abans es veien obligades a subjectar l'instrument a terra a causa del vestit complicat i la moda de l'època.[2] És,propi dels instruments que es col·loquen en posició vertical i tenen una mida considerable. Té forma de vara cilíndrica i sovint al final té o bé una punxa o bé una goma, ja sigui per poder-la clavar o perquè no llisqui. En el cas de la música occidental, tenen pica el violoncel (en aquest cas és extraïble i extensible) i el contrabaix. En altres cultures també en tenen el rabab indonesi.
Referències[modifica]
- ↑ Braun, William: The Evolution of the Cello Endpin and Its Effect on Technique and Repertoire University of Nebraska - Lincoln. School of Music Music, 2015 [1]
- ↑ Braun, William: The Evolution of the Cello Endpin and Its Effect on Technique and Repertoire University of Nebraska - Lincoln. School of Music Music, 2015 [2]