Pierre-Octave Ferroud

Plantilla:Infotaula personaPierre-Octave Ferroud
Biografia
Naixement6 gener 1900 Modifica el valor a Wikidata
Chasselay (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Debrecen (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Bagneux Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, coreògraf Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÉdouard Commette Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm9856589
Musicbrainz: 900e8572-42c4-4605-b8e9-f5c09d65bbe9 Lieder.net: 4022 Discogs: 1822932 IMSLP: Category:Ferroud,_Pierre-Octave Find a Grave: 9978938 Modifica el valor a Wikidata

Pierre-Octave Ferroud, (Chasselay, Roine, 6 de gener de 1900 - Debrecen, Hongria, 17 d'agost de 1936) fou un compositor musical francès.

Després d'estudiar en la Universitat de Lió, començà els estudis musicals sota la direcció de la seva mare i després amb l'organista Édouard Commette. Estudià contrapunt amb Guy Ropartz a Estrasburg, i continuà després amb Georges Martin Witkowsky i amb Florent Schmitt, que fou el seu mestre verdader.

A partir del 1923 va residir a París, on practicà la crítica musical. Va morir a Debrecen, Hongria, en accident d'automòbil.[1]

Obres

[modifica]
  • Foules, per a orquestra.
  • Serenade, per a orquestra.
  • Tres peces per a flauta,
  • Una sonata per a violíi piano.
  • Una sonata per a violoncel i piano.
  • Un trio per a instruments de vent.
  • Un Quartet de vent.
  • Un Quartet de corda.

Cicles de cançons

[modifica]
  • Le Porcher ballet.
  • Le Cleptomene, ballet.
  • La Jeunnesse, ballet.
  • Chirurgie, comèdia musical basada en la comèdia d'Anton Txékhov.
  • A contra coeur, cançó.
  • Cinc poemes de Toulet, cançó.
  • Una Serenata a quatre mans, per a piano, i diverses produccions de música de cambra.

Jirák, li dirigí a Praga la seva Simfonia en la.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jean-Pierre Thiollet, 88 notes pour piano solo, Neva Editions, 2015, p.174. ISBN 978-2-3505-5192-0

Bibliografia

[modifica]