Va estudiar al collège Sainte-Barbe i a l'École alsacienne de París.[1] Durant l'ocupació alemanya de França en la Segona Guerra Mundial va formar part del grup d'escoltes clandestí de la seva parròquia, els Compagnons de Saint-Dominique. El 1945 va formar part del grup que acollí a l'hôtel Lutetia a alliberats dels camps de concentració.[2] Recentment casat i sense poder trobar feina,[3] va començar a treballar pel seu germà Pierre Hiegel a Radio Service, una societat provada que produïa les emissions per Radio Luxembourg. El 1948 va entrar com a tècnic auxiliar a la Radiodiffusion Française.[4] Allí va conèixer Jacques Antoine, aleshores director de Radio Service i encarregat de l'emissió de La Chasse aux trésors, qui el 1950 li va confiar l'animació d'una emissió radiofònica a Europe 1 i el 1954 del concurs televisiu Télé Match.[1] El 1955 li va proposar animar a Europe 1, amb Louis Merlin, l'emissió Vous êtes formidables que proposa apel·lar a la solidaritat dels oients per ajudar els sense sostre. L'èxit del programa el portarà a dirigir després Les Dossiers extraordinaires, Les Dossiers d'Interpol, Histoires vraies, etc. De 1969 a 1986 va produir i animar la sessió d'11-13 hores a Europe 1 amb els programes Déjeuner Show, La Corbeille, 20 millions cash o Le Sisco. El 1976 fou nomenat breument director general adjunt de l'emissora, però va dimitir al cap d'uns mesos.[3]
El 1957, després d'un curt viatge als Estats Units, va importar l'ús del teleprompter a França.[5] El 1960 va produir un dels programes més populars de la televisió francesa, La Tête et les Jambes, emès per RTF Télévision i la primera cadena de l'ORTF, i va continuar la seva emissió amb alguns alts i baixos fins 1976.
Durant els anys 1960-1970 va encadenar l'emissió de programes famosos com La Caméra invisible, Rien que la vérité, Entrez… sans frapper, Pièces à conviction i C'est arrivé un jour. De setembre de 1984 a juny de 1986 va presentar a FR3Au nom de l'amour, que permet als participants trobar antics amors. Per raons d'edat passà a la producció, encara que presenta a TF1 Télématin i Matin Bonheur a Antenne 2. Quan es va privatitzar la cadena va crear la primera teletenda Le Magazine de l'objet, que el 1988 es transformà en Téléshopping, que va dirigir fins 1994. El 1997 fou condemnat per publicitat enganyosa a una multa de 50.000 francs en relació a la venda d'una crema per aprimar.[6] El 1998 va fundar també LTA, primera cadena consagrada a teletenda.
També es va donar a conèixer com a « narrador d'històries » insòlites fins aleshores a les emissions radiofòniques. Es va associar amb altres periodistes o escriptors com Marie-Thérèse Cuny i va publicar una quarantena de reculls de narracions: C’est arrivé un jour, Suspens, L'Année criminelle, Les Amants diaboliques, Les Dossiers d'Interpol, Histoires vraies, etc. De 1992 a 2013 fou un dels encarregats de l'emissió de Les Grosses Têtes de Philippe Bouvard a RTL, a TF1 (de 1992 a 1997) i a Paris Première. En setembre de 2009 va tornar al seu paper de narrador a RTL en una emissió dominical de les seves «histoires extraordinaires».[7][8]