Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 octubre 1804 Brussel·les (Bèlgica) |
Mort | 15 febrer 1849 (44 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
Causa de mort | tuberculosi |
Formació | Universitat de Gant |
Tesi acadèmica | De resolutione tum algebraïcâ, tum lineari aequationum binominalium (1825) |
Director de tesi | Jean-Guillaume Garnier |
Activitat | |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Acadèmia Militar de Bèlgica Universitat Lliure de Brussel·les |
Membre de | |
Professors | Jean Guillaume Garnier (en) |
Influències |
Pierre Francois Verhulst (1804-1849) fou un matemàtic belga conegut pels seus estudis sobre evolució de la població.
Fill d'una família rica que no va escatimar recursos en la seva educació, Verhulst va estudiar al Athénée Royal de Brussel·les (escola secundària)[1] on va ser company de Joseph Plateau i va tenir com mestre Adolphe Quételet, amb qui després col·laboraria en diversos treballs científics.
El 1822 ingressa en la universitat de Gant per estudiar ciències i obté el seu doctorat el 1825 en aquesta universitat amb només 21 anys.[2] Després d'un temps en què va tenir alguna responsabilitat docent al Museu de Ciències i Lletres de Brussel·les, marxa a Roma on té la peregrina idea de dotar els Estats Pontificis amb una constitució, el que li costa el seu estranyament de Roma.[3]
El 1831, retornat a Bèlgica, s'involucra en el quefer polític del nou estat, tot i que no aconsegueix ser elegit diputat. El 1835 és nomenat professor de l'Escola Militar de Bèlgica i de la universitat Lliure de Brussel·les. El 1840 haurà de deixar l'escola militar en aprovar-se una llei d'incompatibilitats.[4]
El 1841 va ser escollit membre de l'Acadèmia Reial de la que el 1848 en va ser nomenat president. Va morir un parell de mesos després del seu nomenament.[5]
Verhulst és conegut, sobre tot, per haver estar el primer matemàtic en modelitzar el creixement de la població amb la funció logística[6] (ell mateix li va donar el nom), en comptes de les funcions de progressió geomètrica que havia predicat Malthus.[7] Aquesta funció, una variant de les corbes sigmoides, va reduint progressivament la taxa de creixement a mesura que la població es fa més gran. Amb ella va predir que la població de Bèlgica no seria mai més gran de 6.600.000 habitants. A finals del segle xix era de 6.064.000 habitants,[8] tot i que actualment supera el deu milions (encara que els límits geogràfics poden haver canviat considerablement).