Lactarius acerrimus | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Russulales |
Família | Russulaceae |
Gènere | Lactarius |
Espècie | Lactarius acerrimus Britzelm., 1893 |
El pigallat venós(Lactarius acerrimus), també anomenat enganyapastors pigallat de llet blanca[1] i cabra coent,[2] és una lleterola del grup dels enganyapastors. És de distribució mediterrània i creix preferentment en boscos de planifolis de la plana.[2]
Lactarius acerrimus va ser descrit pel micòleg alemany Max Britzelmayr l'any 1893.[3]
[2][4] Bolet de gregari a cespitós; de mida mitjana a gran, de 7 a 12 cm de diàmetre; barret de estés a deprimit, gairebé embudat; molt irregular i excèntric; de color camussa a ocraci pàl·lid, amb l’edat es pot enfosquir fins color avellana; amb franges o zones, gairebé sempre difuses o poc evidents, més visibles i de color més fosc vora el marge; marge llis, no pelut; lobulat, involut; algun cop amb algunes depressions circulars o escrobícules més fosques; superfície adherent, enganxosa en temps humit; llisa.
Làmines distants, molt anastomosades vora la cama; de cremoses a crema rosàcies.
Cama curta, més curta que el diàmetre del barret; més pàl·lida que el barret; robusta; pruïnosa; sense escrobícules o molt poc marcades.
Carn ferma; extremadament picant, gairebé insuportable; olor fruitada; làtex blanc, immutable; poc abundant; molt picant, acre.·
[5]Des de mitjans d’estiu a la tardor; en sòls silícics i en calcificats; des de la muntanya mitjana a la terra baixa i la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, principalment esclarissats, en clarianes i en marges de camins; vora alzina, però també surera, castanyer i roures (reboll, de fulla petita, martinenc), algun cop acompanyats de pins.
Espècie poc comú però distribuida a tot Europa[6]
Propera a l'enganyapastors de llet blanca (Lactarius zonarius), l'enganyapastors de pollancre (L. evosmus) i el pigallat (L. mediterraneensis); cap de les tres lleteroles tenen les làmines anastomosades vora la cama. El primer presenta el barret zonat, de marge pubescent en el jove, i el làtex abundant. L. evosmus te les làmines blanques o cremoses, sense tons rosàcis, i la carn fa olor de poma. De L. mediterraneensis es separa pel làtex i la carn, que viren a groc un cop exposats, pel barret que és escrobiculat de manera molt patent i per la reacció al KOH, que en el cas de la carn vira a groc crom, en especial sota la cutícula i sobre les làmines.
No és comestible.[2]