Pinnoïta | |
---|---|
Cristalls de pinnoïta del llac Inder (Kazakhstan) | |
Fórmula química | Mg[B₂O(OH)₆] |
Epònim | Johann Friedrich Hermann Pinno (en) |
Localitat tipus | dipòsit de potassa de Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.BB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.BB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.10 |
Dana | 25.2.3.1 |
Heys | 9.2.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 7,617Å; c = 8,19Å; |
Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
Color | groc a groc-verd |
Fractura | irregular, desigual |
Duresa | 3,5 |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 2,27 g/cm³ (mesurada); 2,29 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,565 nε = 1,575 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1884 |
Símbol | Pno |
Referències | [1] |
La pinnoïta és un mineral de la classe dels borats.
La pinnoïta és un borat de fórmula química Mg[B₂O(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Els cristalls prismàtics curts són poc freqüents, allargats al llarg de [001], mostrant {110}, {011}, {112} i {122}, de fins a 1 mil·límetre. També pot ser radial i fibrosa, sent típicament granular cristal·lina.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pinnoïta pertany a «06.BB - Nesodiborats amb tetraedres dobles B₂O(OH)₆; 2(2T)» juntament amb la pentahidroborita.
Va ser descoberta l'any 1884 al dipòsit de potassa de Stassfurt, a Saxònia-Anhalt, Alemanya, a les capes superiors de caïnita en un dipòsit de sal, associada a la caïnita i a la boracita.