Fulles i pinyes | |
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 42347 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Pinopsida |
Ordre | Pinales |
Família | Pinaceae |
Gènere | Pinus |
Espècie | Pinus brutia Ten., 1811 |
Pinus brutia és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de l'est de la conca del Mediterrani. La major part de la seva distribució és a Turquia però també es troba a l'est de les illes de l'Egeu de Grècia, Crimea, l'Iran, Geòrgia, l'Azerbaidjan, nord d'Iraq, oest de Síria, Líban, i Xipre. Normalment es troba a altituds baixes des de 600 m a 1.200 m.
Pinus brutia és un arbre de mida mitjana que arriba a fer 20-35 m d'alt. L'escorça és vermell taronja, gruixuda i profundament fisurada a la base del tronc. Les fulles aciculars estan en parells fan de 10-16 cm de llarg. Les pinyes són pesants i dures de 6-11 cm de llarg. Els pinyons fan 7-8 mm de llarg amb ales.
Pinus brutia està estretament emparentat amb el pi blanc (Pinus haleppensis), el pi canari i el pi marítim. Alguns botànics el tracten com una subespècie del pi blanc, però normalment es consideren espècies diferents.
Té dues subespècies i diverses varietats:
Sobre Pinus brutia hi creixen poblacions de l'àfid Marchalina hellenica que en xuclar-ne la saba excreta un sucre recollit per les abelles que en fan mel de melada molt apreciada.
Se n'aprofita la fusta i se'n fan plantacions importants forestals i es fa servir en jardineria de zones seques també als Estats Units on és molt apreciat
També rep altres noms comuns com el de pi de Calàbria on va ser descrit botànicament i pi del Mediterrani oriental.