Pinus engelmannii

Pinus engelmannii

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	42362
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Pinaceae
Gènere	Pinus
Espècie	Pinus engelmannii Carrière, 1854
Distribució

Pinus engelmannii és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de Mèxic.

Descripció

És una espècie arbòria de fins a 35 m d'alçada i 1 m de DAP; copa arrodonida, arbres joves amb branques ascendents i copa oberta en forma cònica. Branques llargues i gruixudes, les superiors ascendents, les inferiors descendents i sigmoides, amb freqüència molt penjants en arbres vells; últimes branquillons gruixudts de 2 a 3 cm de diàmetre molt rugosos. Escorça dels arbres madurs de color cafè vermellós a fosc, rugosa, escamosa, dividida en plaques llargues i estretes; en els arbres joves l'escorça és grisa, rugosa, escamosa i solcada però no dividida en plaques. Fusta suau, de color groc pàl·lid de molt bona qualitat.

Fulles en fascicles de 3 a 5, agrupades en els extrems de les branquillons, de 20 a 43 cm × 1,4-2 mm i al voltant d'1 mm de gruix, de color verd pàl·lid o verd groguenc, aspres, rígides i erectes o corbades, amb marges serrats, estomes en 11 a 18 fileres a la cara dorsal, de 5 a 9 fileres en la cara ventral, canals resinífers de 4 a 13 generalment 5 a 8. Beines escamoses, de color cafè castany, en madurar tornant-se cafè fosc o gairebé negres, de vegades enganxoses de 2 a 3 cm de llarg, fins a 4 cm quan són immadures, persistents. Conillos llargament ovoides, de color porpra, en grups de 2 a 5 sobre peduncles ferms, escates gruixudes i amb una diminuta espina erecta.

Cons asimètrics, ovoides a amplament ovoides de 10 a 16 cm × 6 a 12 cm, lleugerament corbats, cafè groguencs, durs, pesats en grups de 2 a 5 sobre peduncles forts de 5 a 10 mm × fins a 2 cm, que s'amaguen sota les escates basals i que romanen enganxats a la branca quan el con cau; els cons maduren durant la tardor i romanen tancats per algun temps; ja oberts romanen enganxats a les branquillons menys d'un any.

Escates dures, fortes, arrodonides o agudes en l'àpex, amb apòfisi engruixada piramidal, usualment molt protuberant i reflecteix, transversalment carenada; umbo dorsal gris, prominent, amb espina aguda, recta o corbada, persistent o caduca. Llavors de color cafè fosc. De 5 a 8 mm de llarg, amb ala articulada, lanceolada, de 2 a 4 cm de llarg i de 7 a 9 mm d'ample.

Requeriments ambientals

Altitud d'1.250 a 2.500 però prefereix 1.500 msnm.Sòl, probablement leptosoles; des de sòls prims fins profunds; textura arenosa-argilosa; pedregosos; ben drenats; amb humitat aparent; pH moderadament àcids, 5 al 6,8; sol trobar-se en terrenys pobres, pedregosos i amb aflorament rocós continu; temperatura 11 a 18 °C; la precipitació mitjana varia de 500 a 1.400 mm, prefereix 600 a 900 mm; el clima dominant és temperat subhumit amb pluges a l'estiu, adaptant-se també al temperat sec. És resistent a les gelades, en el seu hàbitat tots els anys es presenten nevades i 2 a 3 dies de l'any estan ennuvolats.

Usos

A partir d'aquesta espècie es pot obtenir fusta per a mobles i construcció, motllures, parquet, pals d'escombres, polpa per a paper, fusta serrada, pals i per l'ebenisteria.

Distribució

P. engelmannii és natiu de Mèxic (Chihuahua, Coahuila, Nuevo León, Sinaloa, Sonora, Zacatecas), i el sud dels Estats Units (Arizona, Nou Mèxic).^[1]

• Associació vegetal
• Bosc de Quercus i bosc de coníferes.
• Coordenades geogràfiques: de 21°50’ a 31°15’ latitud nord, i 103° 45’ a 110° 35’ Longitud oest.

Taxonomia

Pinus engelmannii va ser descrita per Élie-Abel Carrière i publicada en Revue Horticole 3: 227. 1854.^[2]

Etimologia

Pinus: nom genèric donat del llatí al pi.^[3]

engelmannii: Epítet atorgat en honor del botànic alemany George Engelmann.

Sinonímia

• Pinus apacheca Lemmon
• Pinus engelmannii var. blancoi (Martínez) Martínez
• Pinus latifolia Sarg.
• Pinus macrophylla Engelm.
• Pinus macrophylla var. blancoi Martínez
• Pinus mayriana Sudw.
• Pinus mayriana var. apacheca (Lemmon) Lemmon
• Pinus ponderosa var. macrophylla Shaw
• Pinus ponderosa var. mayriana Sarg.^[4][5]

Referències

1. Conifer Specialist Group ({{{any}}}). "{{{títol}}}." {{{any}}} Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició {{{any}}}. [Consulta: 28 d'abril de 2011]
2. «Pinus engelmannii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 abril 2013].
3. En Nombres Botánicos
4. «Pinus engelmannii». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 8 abril 2013].
5. Pinus engelmannii en PlantList^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico d'espècies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
3. Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
4. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
5. Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1-475.
6. Jepson, W. L. 1909. Fl. Calif. vol. 1. 578 pp. Cunningham, Curtiss & Welch, San Francisco.
7. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies