Piotr Nóvikov
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Петр Сергеевич Новиков  15 agost 1901 Moscou (Imperi Rus) |
| Mort | 9 gener 1975 (73 anys) Moscou (Unió Soviètica) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, участок № 7 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.7247°N,37.5542°E |
| Formació | Universitat Estatal de Moscou (1919–1929) |
| Director de tesi | Nikolai Luzin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grups, teoria de conjunts, lògica matemàtica i teoria de la computació |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Estatal Pedagògica de Moscou (1944–1972) Institut Steklov de Matemàtiques (1934–1973) Universitat de Tecnologia Química Dmitri Mendeléiev de Rússia (1929–1934) Exèrcit Roig (1920–1922) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil Russa |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Aleksandr Iessenin-Volpin, Serguei Adian, Asan Taimanov, Albert Muxnik, Serguei Iablonski, Boris Trakhtenbrot, Valery Bulitko, Alexandr Kuznetsov, Alexei Liapunov i Alexandr Zikov (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Liudmila Kéldix (1934–) |
| Fills | Serguei Nóvikov |
| Premis | |
 | |
Piotr Nóvikov (rus: Петр Сергеевич Новиков) (Moscou, 15 d'agost de 1901 - Moscou, 9 de gener de 1975) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i Obra
[modifica]Fill d'una família de comerciants, Nóvikov va començar els estudis universitaris el 1919 a Moscou, però els va haver d'interrompre per servir en l'Exèrcit Roig entre 1920 i 1922 a les poblacions de Kostromà i Taganrog. El 1922 va reprendre els estudis i es va graduar en física i matemàtiques el 1926.[1] Els anys següents va fer treballs de recerca de postgrau sota la direcció de Nikolai Luzin,[2] per qui sempre va sentir un gran respecte, inclòs després de la seva caiguda en desgràcia, en la que no va participar, al contrari que d'altres alumnes de l'anomenat grup Luzitània.
En acabar el postgrau el 1929, va ser professor de la Universitat de Tecnologia Química de Moscou i el 1935 va obtenir el doctorat en matemàtiques.[1] A partir de 1934 i fins a la seva jubilació el 1973, va treballar a l'Institut Steklov de Matemàtiques, càrrec que portava aparellada la docència a la universitat Estatal de Moscou. El 1957, en crear-se el departament de lògica matemàtica a l'Institut Steklov, el va dirigir fins al 1973. A partir de 1944 va ser, simultàniament, cap del departament d'anàlisi matemàtica de la Universitat Estatal Pedagògica de Moscou.[3]
El 1935 es va casar amb la matemàtica Liudmila Kéldix i el seu fill Serguei també va ser un matemàtic rellevant, guanyador de la Medalla Fields.
El 1968 va ser el primer signant de la coneguda com carta dels noranta-nou; una carta signada per més d'un centenar de matemàtics rellevants, en la qual es demanaven explicacions a les autoritats polítiques i sanitàries sobre l'irregular internament psiquiàtric del matemàtic dissident Iessenin-Volpin.[4]
Esl treballs científics de Nóvikov van enriquir significativament les branques matemàtiques de la teoria descriptiva de conjunts, de l'àlgebra i teoria de grups i de la lògica matemàtica.[5] Una de les seves aportacions més interessants, que afecta els problemes de decidibilitat, va ser la demostració (1955) de que existeixen certs tipus de grups per als quals no existeix cap algorisme o procediment de càlcul[6] per resoldre el problema de les paraules plantejat per Max Dehn el 1910.[7]
Juntament amb Màrkov i Kolmogórov és considerat un dels pares de la ciència de la computació a la Unió Soviètica, però al inrevés que ells, no ho va ser de forma directa sinó a través dels seus alumnes, el més brillant dels quals va ser Alexei Liapunov.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Каракозов i Поликарпов, 2017, p. 23.
- ↑ Быкова et al., 2019, p. 5.
- ↑ Каракозов i Поликарпов, 2017, p. 25.
- ↑ Неретин, 2013, p. web.
- ↑ Быкова et al., 2019, p. 5-6.
- ↑ Yanofsky, 2013, p. 318.
- ↑ Pla i Carrera, 2002, p. 327-328.
- ↑ Trakhtenbrot, 2008, p. 1.
Bibliografia
[modifica]- Быкова, Ольга Николаевна; Сергеева, И. Е.; Тимофеева, Ирина Леонидовна; Геворкян, Павел Самвелович. История кафедры математического анализа МПГУ в лицах и датах (en rus). Прометей, 2019. ISBN 978-5-907244-26-9.
- Каракозов, Сергей Дмитриевич; Поликарпов, Сергей Алексеевич «Петр Новиков - выдающийся математик в выдающемся университете» (en rus). Наука и школа, Vol. 5, 2017, pàg. 22-26. ISSN: 1819-463X.
- Pla i Carrera, Josep. Notes per a unes classes de teoria de models i indecidibilitat. Universitat de les Illes Balears, 2002. ISBN 84-7632-763-3.
- Trakhtenbrot, Boris A. «From Logic to Theoretical Computer Science - An Update». A: Arnon Avron, Nachum Dershowitz, Alexander Rabinovich (eds.). Pillars of Computer Science (en anglès). Springer, 2008, p. 1-38. ISBN 978-3-540-78126-4.
- Yanofsky, Noson S. The Outer Limits of Reason (en anglès). The MIT Press, 2013. ISBN 978-0-262-01935-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Piotr Nóvikov» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Adian, S.I. «Novikov, Petr Sergeevich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 maig 2021]. (anglès)