Pipa (instrument)
|
Per a altres significats, vegeu «Pipa (desambiguació)». |
 | |
| Tipus | East Asian necked lute (en)  i instrument de corda pinçada  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321-5 |
Mostra d'àudio | |
.jpg)
La pipa (xinès tradicional i simplificat: 琵琶, pinyin: pípa) és un instrument de corda pinçada tradicional xinès semblant al llaüt occidental. La pipa apareix citada per primera vegada en textos que daten del segle ii aC.[1][2] D'aquest instrument se n'han derivat diversos instruments tradicionals orientals, el més conegut dels quals és la biwa japonesa, el vietnamita Djan Ty bà i el coreà Bipa, que ja no s'utilitza, del qual es conserven només alguns instruments en museus.
El nom pipa està format amb dues síl·labes xineses "pí" (琵) i "pá" (琶). Es refereixen precisament a les dues maneres més comunes de tocar l'instrument: "pí" significa empènyer amb el dit índex de la mà dreta de dreta a esquerra i "pá" significa estirar amb el polze de la mà dreta d'esquerra a dreta, en la direcció oposada.[3]
La "pipa" és un instrument de quatre cordes en què la caixa de ressonància té forma de pera. Té un pal curt i corbat que compta amb trenta trasts que cobreixen part de la tapa harmònica, amb la qual cosa ofereixen una gran extensió. Després de la dinastia Tang (618 - 907), la pipa va mantenir la seva popularitat com a instrument solista i com a instrument de conjunt musical. En aquell temps es tocava amb plectre, però posteriorment es va deixar d'utilitzar, i passaren a ser utilitzades les ungles dels dits.
La tècnica d'execució exigeix una gran destresa que ha de permetre la producció d'efectes virtuosos i de caràcter descriptiu. Es combinen els trèmolos que s'obtenen fregant amb els cinc dits, els pizzicatos, els jocs d'harmònics, els sorolls, etc.
Referències
[modifica]- ↑ Chinese Text Project – 《釋名·釋樂器》 Shiming by Liu Xi (劉熙)]. Original text: 枇杷，本出於胡中，馬上所鼓也。推手前曰枇，引手卻曰杷。象其鼓時，因以為名也。 Translation: Pipa, originated from amongst the Hu people, who played the instrument on horseback. Striking outward with the hand is called "pi", plucking inward is called "pa", sounds like when it is played, hence the name. (Note that this ancient way of writing pipa (枇杷) also means "loquat".)
- ↑ 應劭 -《風俗通義·聲音》 Fengsu Tongyi (Common Meanings in Customs) by Ying Shao. Original text: 批把: 謹按： 此近世樂家所作，不知誰也。以手批把，因以為名。長三尺五寸，法天地人與五行，四弦象四時。 Translation: Pipa, made by recent musicians, but maker unknown. Played "pi" and "pa" with the hand, it was thus named. Length of three feet five inches represents the Heaven, Earth, and Man, and the five elements, and the four strings represent the four seasons. (Note that this length of three feet five inches is equivalent to today's length of approximately two feet and seven inches or 0.8 meter.)
- ↑ Chinese Text Project – 《釋名·釋樂器》 Shiming by Liu Xi (劉熙)]. Original text: 枇杷，本出於胡中，馬上所鼓也。推手前曰枇，引手卻曰杷。象其鼓時，因以為名也。 Translation: Pipa, originated from amongst the Hu people, who played the instrument on horseback. Striking outward with the hand is called "pi", plucking inward is called "pa", sounds like when it is played, hence the name. (Note that this ancient way of writing pipa (枇杷) also means "loquat".)
Enllaços externs
[modifica]
- Sobre la pipa.
- Programa de ràdio:
La lutieria i el món dels instruments musicals. - Vídeos
