Pithecellobium dulce | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Subfamília | Mimosoideae |
Gènere | Pithecellobium Mart. (1837) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Pithecellobium és un gènere de plantes angiospermes amb 403 espècies, pertanyent a la família de les fabàcies.
El nom del gènere procedeix del grec πιθηκος (pithekos, mico) i ελλοβιον (ellobion, aret) al·ludint a la forma enrotllada dels fruits d'algunes espècies.[2]
Arbres i arbustos amb estípules o estípules espinescents. Les fulles són bipinnades, no sensibles al tacte. El raquis i pavellons generalment presenten nectaris extraflorals. Un parell de folíols per pinna. La inflorescència té forma de glomèruls o corimbes pedunculats agregats en panícules terminals o axil·lars. Les flors són uniformes i pentapètales, el calze és campanulat o tubular, poc dentat, així com la corol·la tubular o infundibuliforme, és a dir, el tub és més llarg que els lòbuls. Presenta nombrosos estams units al tub per la base. La beina del fruit és recta o contorsionada en espiral, generalment de color marró fosc per fora i de color taronja rogenc per dins, planes i amb dehiscència al llarg d'ambdues sutures. Les llavors són marrons o negroses, ovoides o asimètriques, de testa dura, i amb un funicle desenvolupat en aril.[3]
Habita al bosc tropical estacionalment sec de terres baixes i matollar espinós per davall dels 500 m, alguns fins als 1550 m, uns pocs en dunes costaneres o en boscos riberencs.[4]
La seua distribució va des d'Amèrica del Nord i del Sud, inclòs el Carib, 12 espècies restringides en Mèxic, Amèrica Central i les Grans Antilles (3 espècies s'estenen cap al nord cap al Mèxic subtropical, les Bahames i Florida, i 1 pel circumcarib), només 3 al nord d'Amèrica del Sud i 3 més esteses a banda i banda de l'istme de Panamà.[4]
Moltes espècies ara en els gèneres Albizia i Abarema es van classificar anteriorment en Pithecellobium. Algunes espècies incloses anteriorment són:
Són plantes ornamentals, de cobertura i d'ombra, on també es cultiven per la polpa comestible en l'aret de la beina (també s'empra per fer begudes). A més, s'utilitza la seua fusta (construcció i pals), farratge per al bestiar, llenya, com a plantes mel·líferes per a les abelles, amb els olis de les llavors es fa sabó i amb l'escorça s'adoben teles.[4]