Plaek Phibunsongkhram
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Plaek Phibunsongkhram (tai: จอมพล แปลก พิบูลสงคราม) (Nonthaburi, 14 de juliol de 1897 - Sagamihara, 11 de juny de 1964) va ser un oficial militar i polític tailandès que va exercir com a primer ministre de Tailàndia de 1938 a 1944 i de 1948 a 1957.
Phibunsongkhram va ser membre de l'ala de l'exèrcit de Khana Ratsadon, el primer partit polític de Tailàndia, i líder de la revolució siamesa de 1932, que va substituir la monarquia absoluta de Tailàndia per una monarquia constitucional. Phibun es va convertir en el tercer primer ministre de Tailàndia el 1938 mentre servia com a comandant de l'Exèrcit Reial Siamès. Inspirat pel feixisme italià de Benito Mussolini, va establir una dictadura militar de facto seguint línies feixistes, va promoure el nacionalisme tailandès i la sinofòbia i es va aliar Tailàndia amb el Japó imperial durant la Segona Guerra Mundial. Phibun va llançar una campanya de modernització coneguda com la Revolució Cultural Tailandesa que va incloure una sèrie de mandats culturals, que van canviar el nom del país de "Siam" a "Tailàndia" i va promoure la llengua tailandesa.
Phibun va ser destituït com a primer ministre per Assemblea Nacional el 1944 i substituït per membres del Moviment Tailandès Lliure, però va tornar al poder després del cop d'estat siamès de 1947, liderat pel Grup Coup. Phibun va alinear Tailàndia amb l'anticomunisme a la Guerra Freda, va entrar a la Guerra de Corea sota el comandament de les Nacions Unides i va abandonar el feixisme per una façana de democràcia. El segon mandat de Phibun com a primer ministre va estar plagat per la inestabilitat política i es van fer diversos intents de llançar un cop d'estat contra ell, inclòs el complot de l'Estat Major de l'Exèrcit el 1948, la Rebel·lió del Palau el 1949 i la Rebel·lió de Manhattan el 1951. Phibun va intentar transformar Tailàndia en una democràcia electoral a partir de mitjans dels anys 50, però va ser enderrocat el 1957 i s'exilià al Japó, on va morir el 1964.
Amb quinze anys i un mes, el mandat de Phibun com a primer ministre de Tailàndia va ser el més llarg fins ara.
