Plagiaulàcides
Plagiaulacida  | |
|---|---|
 Il·lustració d'una mandíbula de Plagiaulax | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Multituberculata |
| Subordre | Plagiaulacida Ameghino, 1889 |
| Clades | |
.svg){kind=icon}
Els plagiaulàcides (Plagiaulacida) són un subordre extint de mamífers multituberculats que visqueren a Euràsia i Nord-amèrica des del Juràssic superior fins al Paleocè inferior, fa entre 61,7 i 157,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Espanya, els Estats Units, França, Mongòlia, Portugal, el Regne Unit i la Xina.[1] De vegades es classifiquen com la superfamília dels plagiaulacoïdeus (Plagiaulacoidea). Són un conjunt parafilètic.[2]
Eren multituberculats petits i basals.[3] Els caràcters dentals plesiomorfs que serveixen per distingir-los inclouen la presència de tres dents incisives superiors, incisives inferiors cobertes del tot amb esmalt, cinc premolars superiors i tres o quatre premolars inferiors amb forma de ganivet.[2] Probablement eren els avantpassats dels ptilodontoïdeus.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Plagiaulacida» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Martin, 2018, p. 235.
- ↑ Carlton, 2019, «Plagiaulacida».
- ↑ Carlton, 2019, «Ptilodontoidea».
Bibliografia
[modifica]- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Martin, T. «Mesozoic mammals — early mammalian diversity and ecomorphological adaptations». A: Zachos, F. E.; Asher, R. J. Mammalian Evolution, Diversity and Systematics (en anglès). De Gruyter, 2018, p. 199-299. ISBN 978-3-11-027590-2.