Plataforma Gagarin
 La Soiuz TMA-3 enlairan-se des de la plataforma Gagarin | |
| Lloc d'enlairament | Cosmòdrom de Baikonur |
|---|---|
| Coordenades | 45° 55′ 13″ N, 63° 20′ 32″ E / 45.920278°N,63.342222°E |
| Nom curt | LC-1/5 |
| Operador | Programa espacial soviètic, Agència Espacial Federal Russa |
| Total d'enlairaments | TBC |
| Plataformes d'enlairament | 1 |
| Minim / maxim inclinació orbital | 49° – 99° |
| Historial d'enlairaments | |
| Estat | Activa |
| Primer enlairament | R-7, 15 Maig 1957 |
| Ultim enlairament | Soiuz TMA-03M, 21 desembre 2011 |
| Coets associats | R-7 Vostok Voskhod Molniya Soyuz (actiu) |
| Coordenades | 45° 55′ 13″ N, 63° 20′ 32″ E / 45.9203°N,63.3422°E |
Plataforma Gagarin (en rus: Гагаринский старт) és una plataforma d'enlairament del Cosmòdrom de Baikonur des de 1957 fins a l'actualitat. També es coneix com a NIIP-5 LC1, Baikonur LC1 o GIK-5 LC1.
Feta servir pel Programa espacial soviètic, al caure el règim soviètic va ser dirigida per l'Agència Espacial Federal Russa des de 1991. Abans coneguda com a plataforma 1 (Площадка 1) es va rebatejar amb el nom Gagarin en honor del primer ser humà en viatjar a l'espai, Iuri Gagarin en 1961. En l'actualitat diversos rituals de la tradició espacial russa com l'hora per treure un coet de l'hangar, a les set del matí, es remunten a l'èxit del vol de Gagarin.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Rivera, Alicia. «Por la senda de Gagarin». El País, 17-10-2003. [Consulta: 26 juny 2012].