Pliopitec
Pliopithecus  | |
|---|---|
 Pliopithecus antiquus | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Pliopithecidae |
| Subfamília | Pliopithecinae |
| Gènere | Pliopithecus Gervais, 1849 |
| Espècies | |
.svg){kind=icon}
Els pliopitecs (Pliopithecus) són un gènere de primats extints del Miocè i Pliocè. Fou descobert el 1837 per E. Lartet (1801–1871) a França, amb fòssils descoberts a Suïssa i Catalunya (Pliopithecus canmatensis)
Pliopithecus tenia la mida similar i la forma d'un modern gibó, amb el qual està relacionat però no probablement un ancestre directe. Tenia els membres llargs, mans i peus, i possiblement podia balancejar-se entre els arbres utilitzants els braços. A diferència dels gibons, tenia la cua curta, i una visió estereoscòpica només parcial.[1]
Anapithecus hi està estretament relacionat i inicialment se'l considerava un subgènere de Pliopithecus.
Referències
[modifica]- ↑ Palmer, D.. The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals. Londres: Marshall Editions, 1999, p. 291. ISBN 1-84028-152-9.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pliopitec