Poema de Fernán González
 Poema de Fernán González. Primera pàgina del manuscrit.  | |
| Tipus | obra literària i poema èpic |
|---|---|
| Llengua | castellà |
El Poema de Fernán González narra diferents fets històrics de la vida d'aquest personatge històric i rellevant en la història de Castella.
Es creu que l'autor del Poema devia ser un monjo del monestir de San Pedro de Arlanza, i que la va compondre entre els anys 1250 i 1266.[1]
Contingut
[modifica]Les seves reiterades campanyes contra els andalusins en defensa del territori castellà, les seves guerres contra el rei de Navarra, els seus debats amb el rei de Lleó, i la seva protecció al monestir de San Pedro de Arlanza (on finalment van reposar les seves restes), creen una trama apassionant on es reflecteix clarament el paper que el comte Ferran González va ocupar a mantenir la Castella primitiva la seva legítima sobirania sobre tot Espanya, al mantenir-se des del principi fora de l'abast de la invasió àrab.
Estructura
[modifica]L'autor de l'obra, anònim, cal situar-lo dins el marc de les obres del Mester de Clerecia, en estrofes en quaderna via i vers alexandrí dividit en hemistiquis de set síl·labes.[2]
Sembla que no coneix molts detalls dels fets històrics en si, ja que no van quedar escrits per cap historiador de l'època de Ferran González ni posteriors a ell, sinó que la seva transmissió va ser oral.
Així doncs, el text tracta d'explicar i desenvolupar els fets conforme a la mentalitat i la lingüística del segle xiii, acudint de vegades a la imaginació i altres a les distintes fonts populars que circulaven (la cançó de gesta, tradicions, llegendes…).
Fonts
[modifica]Entre les fonts que se li atribueixen cal tenir en compte la Història Turpini inclosa al Codex Calixtinus compostel·là, la Història gothorum de Sant Isidor, el Chronicon mundi de Lluc de Tuy, el De rebus Hispaniae del Toledà, el Liber regum.També s'adverteix la influència de la llegenda de Sant Eustaqui, que inspira el cèlebre episodi de la profecia, i la tradició oral.[3][4] El 1960 va ser trobada una teula amb versos del poema en castellà antic a la localitat de Villamartín de Sotoscueva (Merindad de Sotoscueva) al nord de la província de Burgos. La teula està datada del segle xiv i, per tant, anterior a la còpia del segle xv.
Referències
[modifica]- ↑ Puértolas, Julio Rodríguez. Poema de Mio Cid (en castellà). Ediciones AKAL, 1996-09-19, p. 8. ISBN 978-84-460-0462-2.
- ↑ González Álvarez, Jaime «Un nuevo planteamiento: el "mester de clerecía", los 'epígonos' y las "obras de nueva clerecía"». Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval: (universidad de León, 20 al 24 de septiembre de 2005. Servicio de Publicaciones, 2007, pàg. 619–630.
- ↑ Fuentes, Marcelo «El "Poema de Fernán González" y el imperialismo castellano del siglo XIII». eHumanista: Journal of Iberian Studies, 35, 2017, pàg. 439–453. ISSN: 1540-5877.
- ↑ Moreno Hernández, Carlos «Raíces medievales del nacional catolicismo: el "poema de Fernán González"». Anuario de estudios medievales, 30, 2000, pàg. 451–472. ISSN: 0066-5061.