La poesia nòrdica antiga comprèn una gamma de formes en vers escrites en nòrdic antic, durant el període que va del segle VIII fins al segle xiii. La majoria de la poesia nòrdica antiga que sobreviu va ser conservada a Islàndia, però també hi ha 122 inscripcions rúniques sueques, 54 de noruegues i 12 de daneses.[1]
La poesia jugava una funció important a la vida social i religiosa dels nòrdics. A la mitologia nòrdica, l'Skáldskaparmál explica la història de com Odin va portar l'aiguamel poètica a Asgard, la qual cosa indica la importància de la poesia a la cultura escandinava de l'Era vikinga.
La poesia nòrdica antiga es caracteritza per l'al·literació i per un vocabulari poètic expandit per l'ús de heitis i kennings. Una font important d'informació sobre formes poètiques en nòrdic antic és l'Edda prosaica de Snorri Sturluson.
Normalment, es divideix la poesia nòrdica antiga en dos tipus: l'Edda poètica (també anomenada poesia èddica) i la Poesia skàldica. L'Edda poètica inclou els poemes del Còdex Regius i altres de similars, i tota la resta acostuma a ser considerat poesia skàldica.
La poesia nòrdica antiga té moltes formes mètriques des del relativament senzill fornyrðislag al profundament complex dróttkvætt (l'anomenada mètrica cortesana).
En poesia èddica, les estructures mètriques són generalment senzilles, pràcticament sempre són ljóðaháttr o fornyrðislag. El ljóðaháttr (conegut també com la "mètrica del cant"), a causa de la seva estructura amb estrofes trencades, tendia al diàleg i el discurs. El fornyrðislag (la "mètrica de paraules antigues") és el més generalment utilitzat del dos, i és generalment utilitzat allà on el poema és en gran part narratiu. Es compon de quatre o més síl·labes per línia. Altres mètriques conegudes són:
La poesia èddica té les característiques següents:
La poesia skàldica té les característiques següents: