Polifarmacologia

Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns.
Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents

La polifarmacologia és el disseny o ús d'agents farmacèutics que actuen sobre múltples objectius o camins d'una malaltia.[1]

En aquests darrers anys en què hi ha hagut avenços científics notables i augment significatiu de la despesa global en R+ D, els fàrmacs segueixen sent retirats freqüentment del mercat. Això és degut principalment a causa dels seus efectes adversos i toxicitats. Les molècules d'un fàrmac sovint interaccionen amb objectius múltiples i les no desitjades interaccions fàrmac-diana podrien causar efectes adversos i ser per tant motiu de contraindicació. La polifarmacologia segueix sent un dels reptes importants dins desenvolupament dels fàrmacs, i obre noves vies per dissenyar de manera racional properes generacions d'agents terapèutics més eficaços i menys tòxics.[2] La polifarmacologia suggereix que es poden desenvolupar fàrmacs més eficaços modulant objectius múltiples. És amb malalties complexes com el càncer i les malalties de sistema nerviós central que es poden requerir aproximacions terapèutiques complexes. En aquest sentit, un fàrmac que “copegi” els múltiples nodes sensibles pertanyents a una xarxa de dianes que interaccionen ofereix un potencial d'eficàcia més alt i pot limitar els inconvenients que sorgeixen generalment de l'ús d'un fàrmac diana sol o d'una combinació de fàrmacs múltiples.[3] Per contra, la biologia química continua essent una disciplina reduccionista que encara considera les sondes químiques com molècules molt selectives que permeten la modulació i l'estudi d'una diana específica. La biologia química no pot seguir obviant l'existència de la polifarmacologia i ha d'esdevenir una disciplina més holística que consideri l'ús de sondes químiques des d'una perspectiva de sistemes.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Polifarmacología». Biblioteca Virtual en Salud: Descriptores en Ciencias de la Salud. [Consulta: 31 desembre 2015].
  2. ↑ Reddy, A. Srinivas; Zhang, Shuxing «Polypharmacology: drug discovery for the future». Expert Rev Clin Pharmacol, Vol. 6, num. 1, 2013, pàg. 41-47. DOI: 10.1586/ecp.12.74. PMC: 3809828. PMID: 2327279.
  3. ↑ Anighoro, Andrew; Bajorath, Jürgen; Rastelli, Giulio «Polypharmacology: Challenges and Opportunities in Drug Discovery». J Med Chem, Vol. 57, Num. 19, 2014, pàg. 7874-87. DOI: 10.1021/jm5006463.
  4. ↑ Antolín, A. A.. The Impact of polypharmacology on chemical biology (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, 2015.