Les polipodials (Polypodiales) són un ordre que comprèn els principals llinatges de les falgueres (abasta 8.485 espècies,[1] un 80% de les espècies de falgueres). Es troben en moltes parts del món incloent-hi zones subtropicals i temperades. Caracteritza aquest grup el fet de tenir esporangis amb un “annulus” vertical interromput per la tija i l'“stomium”; indusis units lateralment o centralment (o sense); gametòfits verds.[2]
Les polypodials són un dels ordres evolutivament més avançats dins les falgueres monilòfites. Van sorgir i es van diversificar fa uns 100 milions d'anys, probablement després de la diversificació de les angiospermes.[3]
La classificació de l'ordre Polypodiales ha estat intensament estudiada els darrers anys; fruit d'aquests estudis han estat diverses classificacions,[4][5][6] essent la més recent i la que té més consens entre els especialistes la proposada l'any 2016 pel Pteridophyte Phylogeny Group;[7] en aquesta taxonomia, es reconeixen 6 subordres, 26 famílies i 253 gèneres:
- Subordre Saccolomatineae Hovenkamp (1 família, 1 gènere)
- Subordre Lindsaeineae Lehtonen & Tuomist (3 famílies, 9 gèneres)
- Subordre Pteridineae J.Prado & Schuettp (1 família, 53 gèneres)
- Subordre Dennstaedtiineae Schwartsb. & Hovenkamp (1 família, 10 gèneres)
- Subordre Aspleniineae H.Schneid. & C.J.Rothf (11 famílies, 72 gèneres)
- Subordre Polypodiineae Dumort. (9 famílies, 108 gèneres)
Al 2016, el Pteridophyte Phylogeny Group va publicar un cladograma consensuat, basat en "nombrosos estudis filogenètics" entre 2001 i 2015. La part corresponent a l'ordre Polypodiales es la següent:[7]
Les famílies actualment obsoletes de l'ordre Polypodiales inclouen:
- ↑ «The number of known plants species in the world and its annual increase». Phytotaxa. Magnolia Press, 261, 3, 2016, p. 201–217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1.
- ↑ Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider & Paul G. Wolf «A classification for extant ferns». Taxon, 55, 3, 2006, pàg. 705–731. DOI: 10.2307/25065646.
- ↑ Harald Schneider, Eric Schuettpelz, Kathleen M. Pryer, Raymond Cranfill, Susana Magallón, Richard Lupia «Ferns diversified in the shadow of angiosperms». Nature, 428, 6982, 2004, p. 553–557. DOI: 10.1038/nature02361.
- ↑ Samuli Lehtonen «Towards Resolving the Complete Fern Tree of Life». PLoS ONE, 6, 10, 2011, pàg. e24851. Arxivat de l'original el 2012-08-08. DOI: 10.1371/journal.pone.0024851. PMC: 3192703. PMID: 22022365 [Consulta: 8 agost 2012].
- ↑ Maarten J. M. Christenhusz, Xian-Chun Zhang & Harald Schneider «A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 19, 2011, pàg. 7–54.
- ↑ Maarten J. M. Christenhusz & Harald Schneider «Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 28, 2011, pàg. 50-52.
- ↑ 7,0 7,1 PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
Bases de dades taxonòmiques | |
---|