Secció d'una dent humana, la polpa és la part més central. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | pulpa dentis |
Part de | Dent |
Identificadors | |
MeSH | D003782 |
TA | A05.1.03.051 |
FMA | 55631 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.1118 |
EB Online | science/pulp-tooth |
La polpa dentària o polpa dental (que també s'anomena, incorrectament, «nervi») és el teixit connectiu lax localitzat a l'interior d'un òrgan dentari i envoltat per la dentina. La polpa dental és una part del complex dentina-polpa (endodontium).[1] La vitalitat del complex dentina-polpa, tant durant la salut com després d'una lesió, depèn sobretot de l'activitat de cèl·lules en la polpa i els processos de senyalització que regulen el comportament de la cèl·lula.[2][3]
Aquest teixit vital s'origina a partir d'un teixit connectiu (teixit mesenquimatós) immadur, la papil·la dentària. Aquest teixit es troba envoltat per l'òrgan de l'esmalt dentari i el teixit fibrós anomenat sac dentari. L'òrgan de l'esmalt forma l'esmalt dentari; la papil·la dentària participa en el desenvolupament de la dentina i la polpa, i el sac dentari forma el periodonci.
L'inici de la maduració de la polpa coincideix amb els primers signes de formació de dentina.
Els vasos sanguinis i els nervis simpàtics associats, apareixen al principi de la maduració.
Una vegada que apareixen els odontoblasts apareixen i produeixen una capa de predentina, la papil·la dental adjacent es converteix en la polpa dentària, quan s'ha format la primera capa de predentina l'ameloblast inicia la secreció d'esmalt.[4]
La regió central de la polpa coronal i radicular conté grans troncs nerviosos i vasos sanguinis.
Aquesta àrea està envoltada per una zona perifèrica odontogènica especialitzada que té quatre capes (de la més interior a la més exterior) :
Les cèl·lules que es troben a la polpa dental inclouen fibroblasts odontoblasts histiòcits, macròfags granulòcits i cèl·lules plasmàtiques.