Polysiphonia urceolata | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Archaeplastida |
Classe | Florideophyceae |
Ordre | Ceramiales |
Família | Rhodomelaceae |
Gènere | Polysiphonia Grev., 1823 |
Tipus taxonòmic | Polysiphonia urceolata |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum i typus conservandus |
Polysiphonia és un gènere d'algues vermelles que conté unes 19 espècies a les costes de les Illes Britàniques [1] i unes 200 espècies a tot el món, incloent Creta a Grècia a l'Antàrtida i Groenlàndia;[2][3]
Polysiphonia són algues vermelles filamentoses i normalment ben embrancades, algunes espècies arriben a 30 cm de llargada. Senganxen mitjanaçant rizoides o hapteres[3] a la superfície de les roques o a altres algues. Presenten un teixit de tal·lus amb filaments fins embrancats;[4][5][6] Polysiphonia elongata [7] La seva cutícula conté brom.[8]
Se n'han trobat espècies a Europa, Austràlia i Nova Zelanda, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, illes del Pacífic, Àfrica del Sud, sud-oest d'Àsia, Japó, Groenlàndia i Antàrtida;[2]
Les espècies són completament marines i creixen sobre les roques, altres algues, musclos i altres animals. Des del litoral mitjà fins a 27 m de fondària;[1] Polysiphonia lanosa creixent damunt Ascophyllum nodosum. [9]
El cicle vital de les algues vermelles té tres fases i en el cas de Polysiphonia consta d'una seqüència de fases tetrasporàngiques, carposporàngies i gametàngiques;[10]