Pont de Queensboro
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Queensboro Bridge  | |||
| Epònim | Ed Koch | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Pont en mènsula, pont de carretera i pont ferroviari | |||
| Arquitecte | Henry Hornbostel | |||
| Enginyer estructural | Leffert L. Buck | |||
| Obertura | 30 març 1909 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura Beaux Arts | |||
| Material | acer | |||
| Mesura | 105 ( ) × 1.135 ( ) m | |||
| Travessa | East River | |||
| Hi passa | New York State Route 25 (en)  , carretera, vorera, Q60 (en) , Union Turnpike express buses (en) i Jewel Avenue Line (en) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manhattan (Nova York) i Queens (Nova York) | |||
| Localització | Nova York | |||
| ||||
| New York State Register of Historic Places listed place (en) | ||||
| Data | 23 juny 1980 | |||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
| Tipus | estructura del Registre Nacional de Llocs Històrics | |||
| Data | 20 desembre 1978 | |||
| Identificador | 78001879 | |||
| Lloc d'interès de Nova York | ||||
| Data | 16 abril 1974 | |||
| Identificador | 0828 | |||
| Punt històric de l'enginyeria civil | ||||
| Identificador | queensboro-bridge | |||
El pont de Queensboro (Queensboro Bridge) enllaça dos boroughs de New York, l'illa de Manhattan i Queens (a Long Island). Travessa l'East River salvant una petita illa, Roosevelt Island.
Característiques
[modifica]És un pont voladís (pont metàl·lic sostingut per bigues al centre) de 1135m de longitud total.
El pont posseeix dos nivells :
- superior: 4 vies de circulació.
- inferior: 6 vies de circulació, de les que 4 són reservades als vehicles de motor, 2 per als ciclistes i vianants.
Història
[modifica]Les primeres proposicions de connectar Manhattan amb Long Island, barri a l'oest del Queens, es remunten a 1838, i un primer muntatge financer va ser temptat per una societat privada el 1867. Desgraciadament, els seus esforços van continuar sent vans i finalment va fer fallida en als anys 1890. El projecte veu la llum finalment el 1903, sota l'impuls del servei dels ponts de New York, dirigit per Gustav Lindenthal en col·laboració amb Leffert L. Buck i Henry Hornbostel, dissenyadors del Williamsburg Bridge. La construcció va començar aviat però va ser retardada. Un dels revoltons es va esfondrar durant una tempesta i hi va haver un llarg període d'agitació social, amb vagues i fins i tot una temptativa de sabotatge amb dinamita per part de sindicalistes extremistes.
El pont va ser inaugurat el 30 de març de 1909, després d'haver costat la vida a 50 persones, per un preu de cost de 18 milions de dòlars de l'època. Era aleshores conegut amb el nom de Blackwell's Island Bridge.
Durant la seva construcció, era el pont voladís més llarg dels Estats Units. El nivell superior oferia dues vies per als vehicles de motor i per a dues vies de ferrocarril, i a l'inferior quatre vies de circulació i dues vies de tramvia. S'han tret les vies fèrries i el tramvia als anys 1940 i 1950 per obtenir 11 vies de circulació, s'ha ampliat més tard i s'ha portat al nombre de 10. D'ençà 1987, el pont està en fase de renovació, i ja s'hi han gastat més de 300 milions de dòlars.
Anècdotes
[modifica]El pont de Queensboro s'anomena també «59th Street Bridge», pel número del carrer que li dona accés a Manhattan. Aquest sobrenom ha inspirat una cançó, escrita pel duo Simon and Garfunkel: «The 59th St. Bridge Song (Feelin' Groovy)».
Al registre cinematogràfic, s'hi va rodar el 2002 una important escena de la pel·lícula Spiderman realitzada per Sam Raimi. S'hi veu el «Green Goblin» precipitar Mary Jane Watson de l'alçària del pont, i Spiderman ha d'escollir si l'ha de salvar o anar a socórrer els passatgers del telefèric de Roosevelt Island. Però és sobretot Woody Allen qui ha immortalitzat aquest pont en l'imaginari col·lectiu amb una escena cèlebre de la seva pel·lícula Manhattan, rodada el 1979.
Enllaços externs
[modifica]