El popping és un estil de ball de carrer sorgit a Fresno, Califòrnia, en la dècada de 1970 en el qual es contrauen els músculs de el cos creant un efecte «robòtic». Això es fa contínuament al ritme d'una cançó i en combinació amb diversos moviments i postures. Avui dia el popping s'ha estès per tot el món.[1][2][3]
El terme 'pop', també anomenat 'hit', fa referència a una mena de "descàrrega". De fet, ve de les 'popcorn' (crispetes de blat de moro), exactament del seu soroll i l'efecte visual que fan en explotar. Alguns dels seus passos es diuen 'roll', 'flex' o 'twist', i aquest estil ve de tantes fonts i de tants estils diferents al llarg de la història que suposa un estil súper enriquidor, variat i profund.
Al principi, a la dècada del 1970 era la música funk la que s'utilitzava per ballar popping, aparentment normalment es ballava funk i disco. Durant la dècada de 1980, molts dels poppers també utilitzen "electro" i altres "new wave" d'estils per a la coreografia de les seves rutines de ball. Avui dia, també és comú veure als ballarins del popping ballar els gèneres de música més actuals, com la moderna música hip hop (sovint hip hop instrumental) i les diverses formes de l'electrònica.